Atemptat sionista a l'embaixada britànica de Roma.

Guerra del Yom Kippur: Egipte i Síria intenten alliberar els seus territoris ocupats (Sinai i Alts del Golan respectivament).

Massacre a la Mesquita d'Al-Aqsa.

La unitat de commando 101 dirigida per Ariel Sharon massacren civils a Qibya.

David Ben-Gurion (1886-1973) nasqué a Plonsk, Poland com a David Gryn.

És un dels fundadors més destacats del sionisme junt amb Theodor Herzl i Chaim Weizmann. Ben Gurion és entre aquells que van portar el projecte a la realitat a tal punt que és venerat com el “pare de la nació”. A canvi, els palestins el consideren com un personatge nefast i racista que va ser artifex de la seva dispossessió.  

Des de la seva adolescència, Ben Gurion va dedicar la seva vida a l’empresa sionista. Als 18 anys, va adherir a un grup sionista d’orientació socialista “Poalei Zion” (“Treballadors de Sió”) que es considera com l’avantpassat del partit laborista actual. Emigrat a Palestina l’any 1906, va participar al moviment dels kibbutzim i a les milícies sionistes fins que les autoritats turques el van expulsar. Va tornar a Palestina després del conflicte sota l’uniform de la Legió Jueva - milícia de Jabotinsky integrada a l’exèrcit britànic – i va fundar el sindicat segregacionista Histadrut i va presidir l’Organització Sionista Mondial i l’Agència Jueva (destinada a fomentar la immigració sionista a Palestina).

En aquesta època, va evolucionar respecte a les seves creences de joventut confrontat a les realitats: no era possible assolir una majoria jueva a través de la immigració i els palestins es resistien a l’expoliació de la seva terra. Aleshores, Ben Gurion i el conjunt del sionisme va evolucionar cap a un pensament i uns metòdes força més radicals, i en particular el suport a la política de neteja étnica que va tenir lloc al 1948 (Nakba).

Després de proclamar l’estat d’Israel al maig 1948, Ben Gurion va exèrcir de Primer Ministre i de Ministre de Defensa i contribuir al desenvolupament del nou estat i de la vida política fins el 1953 i de forma intermitent fins a la seva mort.

29/10/1948

Massacre a Al-Duwayima per l'exèrcit regular israelià (entre 80 i 100 morts civils).

A les 16.55 els soldats van prendre posició i quan els llauradors van tornar de la feina 43 van ser assassinat a sang freda, pel crim d’infringir un toc de queda del qual no sabien res.

La pressió de parlamentaris àrabs i d’esquerra i de mitjans de comunicació afins va obligar les autoritats a obrir una investigació i un judici militar. El Coronel Yishishkar Shedmi que va canviar l’hora del toc de queda i que segons els informes donar la llum verda als soldats, només va ser reconegut culpable per haver ultrapassat la seva autoritat. La resta dels acusats van ser condemnats a penes entre 7 i 17 anys, però tots ja estaven lliures abans de servir el tercer any de condemna.