|
Tornar
a INTRODUCCIÓ |
|
|
Capítol
6:
EL SIONISME I ELS JUEUS
|
|
|
Si la
colonització de Palestina ha estat caracteritzada per una sèrie
de depredacions, hem de prendre el temps d'examinar
l'actitud del moviment sionista no només envers les seves víctimes
palestines (hi tornarem), sinó envers els jueus mateixos. |
|
|
El propi Herzl escrivia sobre els jueus de la següent
manera "He arribat a adoptar una actitud més lliure
cap a l'antisemitisme, que ara començo a entendre històricament
i perdonar. Per damunt de tot, estic concient de la
inutitat i futilitat de voler "combatre"
l'antisemitisme" [76]. |
|
|
L'organització de joventut dels sionistes, Hashomer
Hatzair (Jove Guàrdia), havia publicat que "Un jueu
és la caricatura d'un esser humà natural, normal, tan físicament
com espiritual. Com a individu dins una societat, es revolta
i rebutja estar lligat a obligacions socials, no coneix ni
ordre ni disciplina"
[77]. |
|
|
"El
poble jueu”, escrivia
Jabotinsky
en
la mateixa vena, “és un poble molt dolent; els seus veïns
l’odien i amb bona raó... La seva salvació només
consisteix en una immigració general cap a la terra
d'Israel" [78]. |
|
|
Els fundadors del sionisme
renunciaven a combatre l'antisemitisme, i paradoxalment,
consideraven els antisemites mateixos com a aliats, per que
compartien amb ells el mateix desig de fer fora els jueus
dels països on vivien. Poc a poc, van assimilar els valors
de l’odi als jueus i a l'antisemitisme, a misura que el
moviment sionista arribava a considerar els antisemites
mateixos com als seus padrins i protectors més segurs. |
|
|
Theodor Herzl es va adreçar a ni menys que al comte
von Plehve – l’instigador dels pogroms de Kixinev, els
pitjors que s’hagin
vist a Rússia, amb la proposta següent: "Ajudeu-me a arribar aquesta terra
(Palestina) més ràpidament i la revolta (contra l’ordre
tsarista) s’aturarà" [79]. |
|
|
Von Plevhe va donar el seu acord, i va emprendre de
finançar el moviment sionista. Més tard s’havia de
queixar davant d’Herzl "Els jueus es van apuntant
als partits revolucionaris. Teníem simpatia cap al vostre
moviment sionista a partir del moment que treballava per
l'emigració. No m’heu de justificar el vostre moviment.
Vous prêchez un converti" [80]. |
|
|
Herzl i Weissmann van proposar ajudar
a garantir els interessos tsaristes a Palestina i
desampallegar Europa de l'Est i Rússia d’aquests "jueus
anarco-bolxèvics nocius i subversius". |
|
|
Com ja ho hem esmentat, els sionistes
es van adreçar de la mateixa forma al sultà de Túrquia,
al Kaiser alemany, a l'imperialisme francès i a l'Imperi Britànic. |
|
|
|
|
|
SIONISME
I FEIXISME |
|
|
La història del sionisme - en bona part dissimulada
- és sòrdida. |
|
|
Mussolini va subministrar al Betar, els escamots del
moviment de joventut dels sionistes revisionistes, camises
negres sota el model de les seves pròpies bandes feixistes.
Quan Menachem Begin va fer-se dirigent del Betar, es va
estimar més les camises marrons de les bandes de Hitler, un
uniforme que Begin i els membres del Betar duien a tots els
seus mítings i concentracions – a llarg dels quals
s'acullien, obrien i tancaven els seus actes amb el salut
feixista. |
|
|
Simon Petilura era un feixista ucrainès que va
dirigir personalment 897 pogroms distints que van resultar
en la mort de 28.000 jueus. Jabotinsky va negociar una aliança
amb Petilura, proposant que una força de policia jueva
acompanyés les forces de Petilura en el combat contra-revolucionari
contra l'Exèrcit Roig i la revolució bolxèvica - que
significava assassinar els pagesos, els obrers i els
intel·lectuals partidaris de la revolució. |
|
|
|
|
|
COL·LABORACIÓ
AMB ELS NAZIS |
|
|
Aquesta estratègia d'atreure’s els enemics
virulents dels jueus a Europa, i d'aliniament sobre els
moviments i règims més perversos per patrocinar financiàriament i militarment una colònia sionista a
Palestina, no descartava pas els nazis. |
|
|
La Federació Sionista d'Alemanya va enviar un
memorandum de suport al partit nazi el 21 de juny 1933. La
Federació hi notava "... un renaixement de la vida
nacional igual a la que es produeix a la vida d’Alemanya..,
també ha de produir-se en el grup nacional jueu. A partir
de la fundació del nou estat (nazi) que ha establert el
principi de la raça, desitjem inserir la nostra comunitat
en el conjunt d’aquesta estructura de manera que per a
nosaltres també, dins de la èsfera que ens és assignada,
una activitat fructuosa per la mare pàtria sigui possible...
" [81]. |
|
|
Lluny de denunciar aquesta política, el congrès de
l'Organització Sionista Mundial en 1933 va rebutjar una
resolució que cridava a l'acció contra Hitler, per una
votació de 240 contra 43. |
|
|
Al mateix moment quan es celebrava aquest congrès,
Hitler anunciava la conclusió d'un acord comercial amb el
Banc anglo-palestí de l'Organització Sionista Mundial, que
trencava així el boycott del règim nazi per els jueus a
una època on l'economia alemanya era força vulnerable. Era
el ple mig de la gran recessió i la gent empenyia tonells
de deutschmarks desvaluats. L'Organització Sionista Mundial
va trencar el boycott jueu i va arribar a ser un del
principals distribuidors de mercaderies nazis a tot l’Orient
Mitjà - i a Europa del Nord. Varen establir el Ha'avara, un
banc a Palestina destinat a rebre diners de la burgesia
jueva alemanya, amb els quals es van comprar una quantitat
molt substancial de mercaderies nazis. |
|
|
|
|
|
ABRAÇANT-SE
AMB LES S.S. |
|
|
Per via de conseqüència, els sionistes van fer
venir a Palestina el baró von Mildenstein del Servei de
Seguretat de les S.S. per una visita de sis mesos de suport al
sionisme. D’aquesta visita va sortir un informe de dotze
capítols de Joseph Goebbels, ministre de la Propaganda de
Hitler, a Der Angriff (L'Assalt) al 1934, enaltint el
sionisme. Goebbels va demanar una medalla engravada per un
cantó amb l’esvàstica i per l'altre amb l'estel de David
sionista. |
|
|
Al maig del 1935, Reinhardt Heydrich, cap del Servei
de Seguritat de les S.S., va escrivir un article en el qual
distingia els jueus en "dues categories". Els
jueus que preferia eren els sionistes: "Els nostres
millors desitjos i la nostra bona voluntat els acompanyen" [82]. |
|
|
Al 1937, la milícia obrera "socialista"
sionista, la Haganah (fundada per Jabotinsky) va enviar un
agent (Feivel Polkes) a Berlí, per oferir serveis
d'espionatge per compte del Servei de Seguretat de la S.S. a canvi de
desbloquejar riqueses jueves per a la colonització
sionista. Adolf Eichmann va ser convidat a Palestina per la
Haganah. |
|
|
Feivel Polkes va informar Eichmann
"Els
cercles nacionalistes jueus estan molt satisfets de la política
radical d'Alemanya, per que la població jueva a Palestina
augmentarà de tal manera que en un futur pròxim els jueus
podrien comptar sobre una superioritat numèrica respecte
als àrabs" [83]. |
|
|
La llista dels actes de col·laboració dels
sionistes amb els nazis és llarga. Què pot explicar aquesta
voluntat increïble dels dirigents sionistes de trair els
jueus d'Europa? Tota la justificació de l’estat
d’Israel per part dels seus defensors es fonamenta en la
teoria que havia de ser el refugi per als jueus persecutats. |
|
|
Ara
bé, els sionistes consideraven qualsevol esforç
per salvar els jueus d'Europa no pas com l'acompliment del
seu objectiu polític sinó com una amenaça pel conjunt del
seu moviment. Si els jueus d'Europa eren rescats, voldrien
anar a altres llocs i l'operació de salvament no tindria
res a veure amb el projecte sionista de conquerir Palestina. |
|
|
|
|
|
SACRIFICAR
ELS JUEUS EUROPEUS |
|
|
El complement d’aquests actes de col·laboració
amb els nazis al llarg dels anys 30 és el fet que quan es
va contemplar una modificació de les lleis sobre la
immigració als Estats-Units i a Europa occidental per
aportar un refugi simbòlic als jueus persecutats d'Europa,
van ser els sionistes qui van organitzar activament
l'aturada d’aquells esforços. |
|
|
Ben Gurion adreçant-se a un acte de sionistes
laboristes de Gran Bretanya al 1938 declarava "Si sapigués que fos
possible salvar tots els nens d'Alemània per portar-los a
Anglaterra i només la meitat per transportar-los a Eretz
Israel, llavors trio la segona alternativa"
[84]. |
|
|
Aquesta obsessió per colonitzar Palestina i aixafar
els àrabs va dur el moviment sionista a oposar-se a
qualsevol intent de salvar els jueus de l'exterminació, per
que minvarien les possibilitats de desviar cap a Palestina
una mà d'obra selecta. Del 1933 al 1935, l'Organització
Sionista Mundial (World Zionist Organisation d’ara
endavant W.Z.O.) va rebutjar dos jueus alemanys de cada tres
que varen sol·licitar un certificat d'immigració. |
|
|
Berel Katznelson, director de redacció del diari
sionista laborista Davar, va descriure aquest "criteri
cruel del sionisme" "Els jueus alemanys eren
massa gran per a tenir fills a Palestina, no tenien els
oficis necesaris per a construir una colònia sionista, no
parlaven hebreu i no eren sionistes”. Enlloc d’aquests
jueus confrontats a l'extermini, la W.Z.O. va dur a
Palestina 6.000 joves sionistes entrenats en provinença
d’EE UU, Anglaterra o altres països segurs. Pitjor, no
només la W.Z.O no va buscar cap alternativa per als jueus
confrontats a l'holocaust, sinó que a més els dirigents
sionistes es van oposar amb bel·ligerància a tots els
esforços per donar un refugi als jueus escàpols. |
|
|
Fins i tot al 1943, mentre que millons de jueus
d'Europa estaven exterminats, el Congrès americà proposava
constituir una comissió per "estudiar" el
problema. El Rabbi Stephen Wise, que era el principal porta-veu
americà del sionisme, va anar a Washington per declarar
contra aquesta llei de salvament dels jueus per que
desviaria l'atenció de la colonització de Palestina. |
|
|
Va ser el mateix Rabbi Wise que en 1938, com a
dirigent del Congrès Jueu americà, va escriure una carta
en la qual s'oposava a qualsevol modificació de les lleis
americanes sobre la immigració destinada a permetre als
jueus de trobar refugi. Explicava "Potser que us
interessi saber que fa algunes setmanes els representants de
totes les principals organitzacions jueves s’han reunits
en conferència... ha quedat decidit que cap organització
jueva no donaria suport, per ara, a una llei que modificaria
de la manera que sigui les lleis sobre la immigració” [85]. |
|
|
|
|
|
CONTRA
EL DRET D'ASILI |
|
|
"L'establishment" sionista sencer va
prendre una posició ineqüivoca en la seva resposta a una
moció de 227 membres del Parlament britànic demanant al
govern de suministrar un refugi als territoris britànics
per als jueus persecutats. L’intent esquifit que es
va preparar consistia en el següent "el govern de
Sa Majestat ha emès diversos centenars de permisos
d'immigració per l'Illa Maurici i altres destinacions a
favor de famílies jueves amenaçades"
[86]. |
|
|
Però fins i tot aquesta misura simbòlica va topar
amb l'oposició dels dirigents sionistes. Durant una sessió
parlementària el 27 de gener 1943, mentre que més d'un
centenar de parlementaris seguien aquestes gestions, un
porta-veu dels sionistes va anunciar la seva oposició a
aquesta moció per que no comportava cap misura preparatòria
a la colonització de Palestina. Era una posició lògica. Chaim Weizmann, primer
president d'Israel, el dirigent sionista enginyer de la
declaració Balfour, va expressar aquesta política sionista
de forma molt explícita: |
|
|
"Les esperances de sis
millons de jueus europeus estan concentrades sobre la
immigració. M'han preguntat: "Podeu fer venir sis
millons de jueus a Palestina?" Vaig respondre:
"No"... Des les pregoneses de la tragèdia vull
salvar (...) els joves
(per Palestina). Els vells desapareixeran. Afrontaran
o no el seu destí. Són només pols, una pols econòmica i
moral dins un món cruel... Només la branca dels joves
sobreviurà. Ho han d'acceptar" [87]. |
|
|
Yitzhak Gruenbaum, president del comitè establert
pels sionistes, teòricament per investigar sobre la situació
dels jueus europeus, declarava "Quan se’ns ve a
veure amb dos plans - salvar la massa dels jueus d'Europa o
la redempció de la nostra terra - voto sense dubtar per la
redempció de la terra. Com més es parli de la massacre del
nostre poble, menys es parlarà dels nostres esforços per
reenforçar i promoure l'hebraïtzació de la nostra terra.
Si hi hagués avui la possibilitat de comprar paquets de
queviures amb els diners del Karen Hayesod (Crida Jueva
Unida) per enviar-los via Lisboa, ho faríem? No, i una
vegada més, no!" [88]. |
|
|
|
|
|
LA
TRAICIO DE LA RESISTENCIA |
|
|
Al
juliol 1944, el dirigent jueu eslòvac Rabbi Dov Michael
Weissmandel, en una carta als responsables sionistes
encarregats d’aquestes "organitzacions de salvament",
va proposar una sèrie de misures per salvar els jueus
destinats a la liquidació a Auschwitz. Va facilitar mapes
exactes dels trens i va reclamar d'urgència que es
bombardessin les vies sobre les quals duien els jueus
hongaresos cap als forns crematoris. |
|
|
Demanava
que es bombardés els forns crematoris d'Auschwitz, que per
paracaiguda es subministri municions per als 80.000 presos i
de sabotejadors per fer volar tots els mitjans d'anniquilació
i posar fi d’aquesta manera a l'extermini diari de 13.000
jueus. |
|
|
Si
els aliats es neguessin a respondre a aquesta crida
organitzada i pública de les "organitzacions de
salvament", Weissmandel proposava que els sionistes,
que tenien fons i una organització, es procuressin avions,
recrutessin volontaris jueus i duguessin a terme aquest
sabotatge. |
|
|
Weissmandel
no estava sol. Des de finals dels anys trenta i al llarg
dels anys quaranta, porta-veus jueus a Europa van suplicar
ajuda, reclamant campanyes públiques, una resistència
organitzada, manifestacions per forçar els governs aliats a
actuar – i no només van trobar el silenci dels sionistes,
sinó també el sabotatge actiu per part dels sionistes dels
esforços irrisoris proposats o preparats a Gran Bretanya i
Estats-Units. |
|
|
Heu
aquí la crida desesperada del Rabbi Weissmandel. Escrivint
als sionistes al juliol 1944, deia: |
|
|
"Per
què no heu fet res fins ara? Qui és culpable d’aquesta
negligència esgarrifosa? No sou pas culpables, vosaltres
els nostres germans jueus, vosaltres que teniu la riquesa
més gran del món: la llibertat?".
|
|
|
"Us
enviem aquest missatge especial”, escrivia
Rabbi Weissmandel una altra vegada, “per informar-vos
que ahir els alemanys han començat la deportació dels
jueus d’Hongria... Els deportats van a Auschwitz per
ser-hi gasats amb cianura. Aquí tenim el programa
d'Auschwitz des d’avui fins al final : 12.000 jueus -
homes, dones, nens, gent gran, nadons, malalts o sans -,
han de ser asfixiats cada dia.
|
|
|
I
vosaltres, germans nostres de Palestina, de tots els països
de llibertat, i vosaltres ministres de tots els regnes,
com podeu quedar-vos quiets davant d’aquesta matança
immensa?
|
|
|
Quiets,
mentre que per milers i per milers, fins a sis millions de
jueus han estat assassinats fins avui? i quiets encara
ara, mentre que desenes de milers continuen sent
assassinats i esperant ser assassinats? El seus cors destrossats us imploren ajuda mentre ploren per la vostra
crueltat.
|
|
|
Sou
unes bèsties i sou uns assassins vosaltres també, per
aquest silenci ple de sang freda amb la qual us quedeu com
a espectadors, de braços plegats, sense fer res, mentre
que podríeu aturar o retardar la matança dels jueus en
aquest mateix moment.
|
|
|
Vosaltres,
els nostres germans, fills d'Israel, us heu tornat boig?
No coneixeu l'infern que ens envolta? Per qui estalvieu
els vostres diners? Assassins ! Bojos! Qui fa obre de
caritat: vosaltres qui des de l’aixopluc segur de les
vostres llars esmerceu uns pocs calés, o nosaltres que
vessem la nostra sang des del fons de l'infern?".
|
|
|
Cap
dirigent sionista no va recolzar aquesta crida, ni tampoc
cap règim capitalista occidental va bombardejar un sol camp
de concentració. |
|
|
|
|
|
UN
PACTE CONTRA ELS JUEUS HONGARESOS |
|
|
El
punt àlgid de la traició dels sionistes va ser el
sacrifici dels jueus hongaresos per una sèrie d'acords
entre el moviment sionista i l'Alemanya nazi del qual es va
tenir coneixement per la primera vegada al 1953. El Dr
Rudolf Kastner del Comité de Salvament de l'Agència Jueva
a Budapest va signar un pacte secret amb Adolf Eichmann per
"solucionar la qüestió jueva" a Hongria. Això
passava al 1944. El pacte segellava el destí de 800. 000
jueus. |
|
|
Es
va divulgar després que Kastner actuava sota les ordres
dels dirigents sionistes a l'estranger quan va passar aquest
acord amb Eichmann. L'acord preveïa que 600 personalitats
jueves fossin salvades amb la condició que es mantingui el
silenci sobre la sort dels jueus hongaresos. |
|
|
Quan
un supervivent, Malchiel Greenwald, va destapar aquest pacte
i denunciar Kastner com un col·laborador nazi "els
actes del qual a Budapest havien costat la vida a centenars
de milers de jueus"
[91],
el govern israelià, els dirigents del qual havien redactat
els termes del pacte Kastner, va demandar Greenwald davant
de la justícia. |
|
|
La cort israeliana va arribar a la següent conclusió:
"el sacrifici d'una majoria de jueus, per salvar-ne
els més eminents, era l'element de base de l'acord entre
Kastner i els nazis. Aquest acord fixava la divisió de la
nació entre dos camps desiguals, per una banda una petita
fracció de persones eminents que els nazis varen prometre a
Kastner de salvar, i per l’altra banda la gran majoria
dels jueus hongaresos que els nazis havien condemnats a mort” [92]. |
|
|
La cort va declarar que la condició imperativa d’aquest
pacte era que ni Kastner ni els dirigents sionistes
interferessin en l'acció dels nazis contra els jueus.
Aquells dirigents es van comprometre no només a evitar les
interferències, sinó també i segons els termes de la cort
israeliana van acceptar de "no posar obstacles a la
feina exterminadora". |
|
|
"La col·laboració entre
el Comitè de Salvament de l'Agència Jueva i els
exterminadors dels jueus es va consolidar a Budapest i a
Viena. Les tasques de Kastner eren part integrant de les
S.S. A més del Servei d'Extermini i del Servei de Saqueig,
les S.S. nazis varen obrir un Servei de Salvament dirigit
per Kastner" [93]. |
|
|
|
|
|
SALVAR ELS NAZIS, NO PAS ELS JUEUS
|
|
|
No és gens sorprenent que s’hagi revelat que
Kastner va intervenir per salvar el general SS Kurt Becher
d’un judici per crims de guerra. Becher havia estat un
dels principals negociadors del pacte amb els sionistes al
1944. Va ser també major de les SS a Polònia, membre de
l'Escamot de la mort "que treballava les 24 hores del
dia matant els jueus". "Becher s'havia distingit
com a botxí dels jueus a Polònia i a Rússia"
[94]. Va ser
nomenat comissari de tots els camps de concentració nazis
per Heinrich Himmler. |
|
|
Que se’n ha fet? Va ser president de diverses
companyies i va dirigir la venda de blat a Israel. La seva
companyia, la CologneHandel Gesselschaft, va fer molts
negocis amb el govern israelià. |
|
|
|
|
|
UN
PACTE MILITAR AMB EL NAZISME
|
|
|
L’11 de gener 1941, Yitzhak Shamir (actual Primer
Ministre d'Israel) va proposar un pacte militar en tota
regla entre l'Organització Nacional Militar (ONM), és a
dir l'Irgun sionista, i el Tercer Reich nazi. Es coneix ara
aquesta proposta sota el nom de Texte d'Ankara, per haver
estat descobert després de la guerra als arxius de
l'embaixada alemanya a Turquia. Aquest texte estableix el
següent: |
|
|
"L'evacuació de les
masses jueves d'Europe és una condició prèvia a la solució
de la qüestió jueva, però això només es pot fer
possible i total mitjançant l'establiment d’aquestes
masses al país dels jueus, Palestina, i per l'establiment
d'un Estat jueu dintre de les seves fronteres històriques... |
|
|
L'ONM, que és ben informada de
les bones disposicions del govern del Reich Alemany i del
seus dirigents cap a l'activitat sionista dintre d'Alemània
i cap als plans d'emigració sionistes, considera que: |
|
|
1. Podrien existir interessos
comuns entre l'establiment d'un Ordre nou a Europa en acord
amb la concepció alemanya, i les veritables aspiracions
nacionals del poble jueu tal com l'ONM les incarnen. |
|
|
2. La cooperació entre
l'Alemanya nova i el renaixement de l'hebraisme nacional
podria ser possible, i, |
|
|
3. L'establiment d'un estat
jueu històric sobre una base nacional i totalitària, i
lligat per un tractat al Reich alemany, seria d'interès per
mantenir i enfortir en el futur una posició de força
alemanya a l’Orient Mitjà. |
|
|
Basant-se en aquestes
consideracions, l'ONM de Palestina, sota la condició que
les aspiracions nacionals de llibertat d'Israel esmentades
anteriorment siguin reconegudes pel Reich alemany, s'ofereix
a participar activament a la guerra al costat dels Alemanys" [95]. |
|
|
|
|
|
LA
PERFIDIA SIONISTA |
|
|
La perfídia dels sionistes - la traició de les víctimes
de l'holocaust - ha estat el punt culminant del seu intent
d'identificar els interessos dels jueus als de l'ordre
establert. Avui, els sionistes associen el seu estat al braç
armat de l'imperialisme EE UU - dels Escamots de la mort a
Amèrica latina a les operacions clandestines de la CIA als
quatre continents. |
|
|
Aquesta història sòrdida té les arrels en la
corrupció moral dels fundadors del sionisme que van
rebutjar la possibilitat de superar l'antisemitisme per la
lluita popular i la revolució social. Moses Hess, Theodor
Herzl i Chaim Weizmann van triar el cantó equivocat de la
barricada – aquell del poder d’estat, de la dominació
de classe i de les regles de l'explotació. Van voler establir
una il·lusòria separació entre l'emancipació de la
persecució i la necessitat de canvi social. Entenien molt bé
que la cultura de l'antisemitisme i la persecució dels
jueus eren l'obra de la mateixa classe dominant de la qual
cortejaven els favors. |
|
|
Buscant l’apadrinament dels mateixos antisemites,
desvelaven diverses motivacions: l'adoració del poder al
qual associaven la força, el desig d'acabar amb la feblesa
i la vulnerabilitat "jueva" i de deixar de ser
uns permanents exclosos. |
|
|
Només hi havia un pam entre aquest raonament i
l'assimilació dels valors i de les idees dels antisemites
mateixos. Els jueus, escrivien els sionistes, eren
efectivament un poble indisciplinat, subversiu, dissident,
que mereixien el menyspreu que els hi era dedicat. Els
sionistes recorrien sense vergonya a l’odi racista als
jueus. Adulant la potència, es recolzaven sobre les
aspiracions antisemites dels von Plehve i dels Himmler de
treure’s del damunt d'un poble víctima radicalitzat des
de molt de temps per les persecucions, un poble qui omplia
les files dels moviments revolucionaris, els patiments dels
quals duien els millors esperits a una reflexió intel·lectual
contrària als valors establerts. |
|
|
El secret vergonyós de la història sionista és que el
sionisme estava amenaçat pels propis jueus. Defensar els
jueus contra la persecució significava organitzar la resistència
contra els règims que els amenaçaven. Però aquells règims
incarnaven l'ordre imperialista que representava la única
força favorable o capaç d'imposar una colonització al
poble palestí. En conseqüència, els sionistes
necessitaven la persecució dels jueus per a convèncer els
jueus de convertir-se en colonitzadors en un país llunyà
i necessitaven els persecutors per apadrinar la seva
empresa. |
|
|
Però els jueus europeus no havien manifestat mai
cap interès per colonitzar Palestina. El sionisme era
encara un moviment marginal entre els jueus, que aspiraven a
viure al país on havien nascut sense patir discriminacions
o a escapar de la persecució emigrant cap a democràcies
burgeses que tenien fama de més tolerància. |
|
|
Així, el sionisme mai no va poder respondre a les
necessitats o a les aspiracions dels jueus. El moment de la
veritat va arribar quan la persecució va deixar lloc a
l'extermini físic. Davant d’aquesta prova excepcional i
última sobre la seva relació veritable amb la surpervivència
dels jueus, els sionistes no només es van mostrar incapaços
de dirigir la resistència o de defensar els jueus, sinó
que van sabotejar activament els esforços dels jueus per
boycotejar l'economia nazi. Van buscar fins i tot a aquestes
alçades, l’apadrinament dels mateixos autors del genocidi,
no només per que el Tercer Reich semblava prou potent per
imposar una colònia sionista, sinó per que les pràctiques
nazis i les conviccions sionistes estaven en sintonia. |
|
|
Hi havia un terreny d'enteniment comú entre els
nazis i els sionistes, que no s'expressava pas només dins
la proposta de l'Irgun de Shamir de constituir un estat a
Palestina sobre una "base nacional totalitària".
Vladimir Jabotinsky, a la seva última obra, "El Front
de Guerra jueu" (1940), explicava els seus plans per al
poble palestí: "Adès que tenim aquesta gran
autoritat moral necessària per contemplar amb calma
l'èxode dels àrabs, no ens hem pas d’amoïnar davant de
la possibilitat que 900.000 persones hagin de marxar. Herr
Hitler ha desenvolupat recentment la popularitat dels
transfers de població" [96]. |
|
|
Aquesta declaració remarcable de Jabotinsky en
"El Front de Guerra jueu" és un concentrat del
pensament sionista i de seva fallida moral. La massacre des
jueus donava al sionisme "una gran autoritat
moral". Per a què? "Per contemplar amb calma l'èxode
dels àrabs". La lliçó de la destrucció nazi dels
jueus era que ara els sionistes tenien el dret d'infligir la
mateixa sort a tot el poble palestí. |
|
|
Set anys més tard, els sionistes intentaven competir
amb els nazis, després d’haver-ne sol·licitat i a vegades
obtingut i tot el suport, i van cobrir Palestina de sang,
multiplicant els Lidice [97] i
foragitar
800.000 persones cap a l'exili. |
|
|
Els sionistes es van adreçar als nazis amb el
mateix esperit que amb von Plehve, actuant motivats per la
noció perversa que l’odi als jueus era útil. El seu
objectiu no era pas salvar els jueus, sinó reclutar per la
força una minoria selecta mentre abandonaven la resta al
seu destí terrible. |
|
|
El sionisme buscava individus per colonitzar
Palestina i preferia cadàvers jueus per millons abans que
qualsevol salvament que hagués pogut dur els jueus a
instal·lar-se a altres llocs. |
|
|
Lluny de sentir compassió, els sionistes van
practicar la persecució d'altres, fins i tot després d’haver
trait i deshonrat els jueus. Van triar el seu propi poble víctima
per imposar-li les seves ambicions de conquesta. Han dut els
jueus supervivents a cometre un nou genocidi contra el poble
palestí, revestint-se, amb un cinisme esfereïdor, del
sudari col·lectiu de l'holocaust. |
|
|
Capítol
07: el mite de la seguretat |
|
|
 |
|
|
|
|
|
Notes: |
|
|
(76)
Marvin Lowenthal, ed, "The Diaries of Theodor Herzl”,
pàgina 6, citat per Lenni Brenner in “Zionism in the Age
of the Dictators”, (Westport, Connecticut). |
|
|
(77)
Lawrence Hill, 1983, pàgina 6. Extret de " Our Shomer
"Weltanschauung" ", Hashomer Hatzair,
desembre de 1936. Primera publicació al 1917, Brenner,
"Zionism”, pàgina 22. |
|
|
(78)
Brenner, "The Iron Wall”.
|
|
|
(79)
Ibidem, pàgina 14. |
|
|
(80)
Ibidem.
|
|
|
(81)
Brenner, "Zionism", pàgina 48.
|
|
|
(82)
Ibidem, pàgina 85.
|
|
|
(83)
Ibidem, pàgina 99.
|
|
|
(84)
Ibidem, pàgina 149.
|
|
|
(85)
Ibidem.
|
|
|
(86)
Rabbi Solomon Schonfeld, cap dels rabbis a Anglaterra al
llarg de la Segona Guerra Mundial. Fans Yahya, "Zionist
Relations with Nazi Germany”(Beyrouth, Liban Palestina
Research Center , gener 1978), pàgina 53.
|
|
|
(87)
Informe de Chaim Weizmann al Congrès Sionista de 1937 sobre
el seu testimoni davant de la Comissió Peel a Londres,
juliol 1937, Yahya, pàgina 55.
|
|
|
(88)
Yitzhak Gruenbaum era president del Comitè de Salvament de
l'Agència Jueva. Extret d'un discurs pronunciat al 1943,
ibidem, pàgina 56.
|
|
|
(89)
Ibidem, pàgina 53.
|
|
|
(90)
Ibidem, pàgines 59-60.
|
|
|
(91)
Ibidem, pàgina 58.
|
|
|
(92)
Judici portat el 22 de juny 1955, protòcol sobre el cas
criminal 124/53 a la Cort del districte de Jerusalem (Protocol
of Criminal Case 124/53 in Disctict Court), ibidem, pàgina
58.
|
|
|
(93)
Ibidem, pàgina 59.
|
|
|
(94)
Ben Hecht, "Perfidy"
(New York, 1961), pàgines 58-59, ibidem pàgina 60.
|
|
|
(95)
"Proposta de l'Organització Nacional Militar - Irgun
Zvai Leumi - sobre la solució de la qüestió jueva a
Europa i la participació de la NMO a la guerra al costat
d'Alemanya" (Proposal of the National Military
Organization - Irgun Zvai Leumi - Concerning the Solution of
the Jewish Question in Europe and the Participation of the
NMO in the War on the side of Germany). Text original trobat
a "The Palestine Problem in German Politics”,
1889-1945, de David Yisraèli (Ramat Gan, Israel : Bar Ilan
University, 1974) pàgines 315-317, Brenner, "Zionism”,
pàgina 267.
|
|
|
(96)
Brenner, "The Iron Wall", pàgina 107.
|
|
|
(97)
Lidice era un poble txec que va ser enterament arrasat per
les S.S. S’ha fet símbol de la brutalitat nazi i ha estat
distingit com a crim de guerra als judicis de Nuremberg.
|
|
| |
|