Tornar a INTRODUCCIÓ

Si la colonització de Palestina ha estat caracteritzada per una sèrie de depredacions, hem de prendre el temps d'examinar l'actitud del moviment sionista no només envers les seves víctimes palestines (hi tornarem), sinó envers els jueus mateixos.

El propi Herzl escrivia sobre els jueus de la següent manera "He arribat a adoptar una actitud més lliure cap a l'antisemitisme, que ara començo a entendre històricament i perdonar. Per damunt de tot, estic concient de la inutitat i futilitat de voler "combatre" l'antisemitisme" [76].

L'organització de joventut dels sionistes, Hashomer Hatzair (Jove Guàrdia), havia publicat que "Un jueu és la caricatura d'un esser humà natural, normal, tan físicament com espiritual. Com a individu dins una societat, es revolta i rebutja estar lligat a obligacions socials, no coneix ni ordre ni disciplina" [77].

"El poble jueu”, escrivia Jabotinsky en la mateixa vena, “és un poble molt dolent; els seus veïns l’odien i amb bona raó... La seva salvació només consisteix en una immigració general cap a la terra d'Israel" [78].

Els fundadors del sionisme renunciaven a combatre l'antisemitisme, i paradoxalment, consideraven els antisemites mateixos com a aliats, per que compartien amb ells el mateix desig de fer fora els jueus dels països on vivien. Poc a poc, van assimilar els valors de l’odi als jueus i a l'antisemitisme, a misura que el moviment sionista arribava a considerar els antisemites mateixos com als seus padrins i protectors més segurs.

Theodor Herzl es va adreçar a ni menys que al comte von Plehve – l’instigador dels pogroms de Kixinev, els pitjors que s’hagin vist a Rússia, amb la proposta següent: "Ajudeu-me a arribar aquesta terra (Palestina) més ràpidament i la revolta (contra l’ordre tsarista) s’aturarà" [79].

Von Plevhe va donar el seu acord, i va emprendre de finançar el moviment sionista. Més tard s’havia de queixar davant d’Herzl "Els jueus es van apuntant als partits revolucionaris. Teníem simpatia cap al vostre moviment sionista a partir del moment que treballava per l'emigració. No m’heu de justificar el vostre moviment. Vous prêchez un converti" [80].

Herzl i Weissmann van proposar ajudar a garantir els interessos tsaristes a Palestina i desampallegar Europa de l'Est i Rússia d’aquests "jueus anarco-bolxèvics nocius i subversius".

Com ja ho hem esmentat, els sionistes es van adreçar de la mateixa forma al sultà de Túrquia, al Kaiser alemany, a l'imperialisme francès i a l'Imperi Britànic.

SIONISME I FEIXISME

La història del sionisme - en bona part dissimulada - és sòrdida.

Mussolini va subministrar al Betar, els escamots del moviment de joventut dels sionistes revisionistes, camises negres sota el model de les seves pròpies bandes feixistes. Quan Menachem Begin va fer-se dirigent del Betar, es va estimar més les camises marrons de les bandes de Hitler, un uniforme que Begin i els membres del Betar duien a tots els seus mítings i concentracions – a llarg dels quals s'acullien, obrien i tancaven els seus actes amb el salut feixista.

Simon Petilura era un feixista ucrainès que va dirigir personalment 897 pogroms distints que van resultar en la mort de 28.000 jueus. Jabotinsky va negociar una aliança amb Petilura, proposant que una força de policia jueva acompanyés les forces de Petilura en el combat contra-revolucionari contra l'Exèrcit Roig i la revolució bolxèvica - que significava assassinar els pagesos, els obrers i els intel·lectuals partidaris de la revolució.

COL·LABORACIÓ AMB ELS NAZIS

Aquesta estratègia d'atreure’s els enemics virulents dels jueus a Europa, i d'aliniament sobre els moviments i règims més perversos per patrocinar financiàriament i militarment una colònia sionista a Palestina, no descartava pas els nazis.

La Federació Sionista d'Alemanya va enviar un memorandum de suport al partit nazi el 21 de juny 1933. La Federació hi notava "... un renaixement de la vida nacional igual a la que es produeix a la vida d’Alemanya.., també ha de produir-se en el grup nacional jueu. A partir de la fundació del nou estat (nazi) que ha establert el principi de la raça, desitjem inserir la nostra comunitat en el conjunt d’aquesta estructura de manera que per a nosaltres també, dins de la èsfera que ens és assignada, una activitat fructuosa per la mare pàtria sigui possible... " [81].

Lluny de denunciar aquesta política, el congrès de l'Organització Sionista Mundial en 1933 va rebutjar una resolució que cridava a l'acció contra Hitler, per una votació de 240 contra 43.

Al mateix moment quan es celebrava aquest congrès, Hitler anunciava la conclusió d'un acord comercial amb el Banc anglo-palestí de l'Organització Sionista Mundial, que trencava així el boycott del règim nazi per els jueus a una època on l'economia alemanya era força vulnerable. Era el ple mig de la gran recessió i la gent empenyia tonells de deutschmarks desvaluats. L'Organització Sionista Mundial va trencar el boycott jueu i va arribar a ser un del principals distribuidors de mercaderies nazis a tot l’Orient Mitjà - i a Europa del Nord. Varen establir el Ha'avara, un banc a Palestina destinat a rebre diners de la burgesia jueva alemanya, amb els quals es van comprar una quantitat molt substancial de mercaderies nazis.

ABRAÇANT-SE AMB LES S.S.

Per via de conseqüència, els sionistes van fer venir a Palestina el baró von Mildenstein del Servei de Seguretat de les S.S. per una visita de sis mesos de suport al sionisme. D’aquesta visita va sortir un informe de dotze capítols de Joseph Goebbels, ministre de la Propaganda de Hitler, a Der Angriff (L'Assalt) al 1934, enaltint el sionisme. Goebbels va demanar una medalla engravada per un cantó amb l’esvàstica i per l'altre amb l'estel de David sionista.

Al maig del 1935, Reinhardt Heydrich, cap del Servei de Seguritat de les S.S., va escrivir un article en el qual distingia els jueus en "dues categories". Els jueus que preferia eren els sionistes: "Els nostres millors desitjos i la nostra bona voluntat els acompanyen" [82].

Al 1937, la milícia obrera "socialista" sionista, la Haganah (fundada per Jabotinsky) va enviar un agent (Feivel Polkes) a Berlí, per oferir serveis d'espionatge per  compte del Servei de Seguretat de la S.S. a canvi de desbloquejar riqueses jueves per a la colonització sionista. Adolf Eichmann va ser convidat a Palestina per la Haganah.

Feivel Polkes va informar Eichmann "Els cercles nacionalistes jueus estan molt satisfets de la política radical d'Alemanya, per que la població jueva a Palestina augmentarà de tal manera que en un futur pròxim els jueus podrien comptar sobre una superioritat numèrica respecte als àrabs" [83].

La llista dels actes de col·laboració dels sionistes amb els nazis és llarga. Què pot explicar aquesta voluntat increïble dels dirigents sionistes de trair els jueus d'Europa? Tota la justificació de l’estat d’Israel per part dels seus defensors es fonamenta en la teoria que havia de ser el refugi per als jueus persecutats.

Ara bé, els sionistes consideraven qualsevol esforç per salvar els jueus d'Europa no pas com l'acompliment del seu objectiu polític sinó com una amenaça pel conjunt del seu moviment. Si els jueus d'Europa eren rescats, voldrien anar a altres llocs i l'operació de salvament no tindria res a veure amb el projecte sionista de conquerir Palestina.

SACRIFICAR ELS JUEUS EUROPEUS

El complement d’aquests actes de col·laboració amb els nazis al llarg dels anys 30 és el fet que quan es va contemplar una modificació de les lleis sobre la immigració als Estats-Units i a Europa occidental per aportar un refugi simbòlic als jueus persecutats d'Europa, van ser els sionistes qui van organitzar activament l'aturada d’aquells esforços.

Ben Gurion adreçant-se a un acte de sionistes laboristes de Gran Bretanya al 1938 declarava "Si sapigués que fos possible salvar tots els nens d'Alemània per portar-los a Anglaterra i només la meitat per transportar-los a Eretz Israel, llavors trio la segona alternativa" [84].

Aquesta obsessió per colonitzar Palestina i aixafar els àrabs va dur el moviment sionista a oposar-se a qualsevol intent de salvar els jueus de l'exterminació, per que minvarien les possibilitats de desviar cap a Palestina una mà d'obra selecta. Del 1933 al 1935, l'Organització Sionista Mundial (World Zionist Organisation d’ara endavant W.Z.O.) va rebutjar dos jueus alemanys de cada tres que varen sol·licitar un certificat d'immigració.

Berel Katznelson, director de redacció del diari sionista laborista Davar, va descriure aquest "criteri cruel del sionisme" "Els jueus alemanys eren massa gran per a tenir fills a Palestina, no tenien els oficis necesaris per a construir una colònia sionista, no parlaven hebreu i no eren sionistes”. Enlloc d’aquests jueus confrontats a l'extermini, la W.Z.O. va dur a Palestina 6.000 joves sionistes entrenats en provinença d’EE UU, Anglaterra o altres països segurs. Pitjor, no només la W.Z.O no va buscar cap alternativa per als jueus confrontats a l'holocaust, sinó que a més els dirigents sionistes es van oposar amb bel·ligerància a tots els esforços per donar un refugi als jueus escàpols.

Fins i tot al 1943, mentre que millons de jueus d'Europa estaven exterminats, el Congrès americà proposava constituir una comissió per "estudiar" el problema. El Rabbi Stephen Wise, que era el principal porta-veu americà del sionisme, va anar a Washington per declarar contra aquesta llei de salvament dels jueus per que desviaria l'atenció de la colonització de Palestina.

Va ser el mateix Rabbi Wise que en 1938, com a dirigent del Congrès Jueu americà, va escriure una carta en la qual s'oposava a qualsevol modificació de les lleis americanes sobre la immigració destinada a permetre als jueus de trobar refugi. Explicava "Potser que us interessi saber que fa algunes setmanes els representants de totes les principals organitzacions jueves s’han reunits en conferència... ha quedat decidit que cap organització jueva no donaria suport, per ara, a una llei que modificaria de la manera que sigui les lleis sobre la immigració”  [85].

CONTRA EL DRET D'ASILI

"L'establishment" sionista sencer va prendre una posició ineqüivoca en la seva resposta a una moció de 227 membres del Parlament britànic demanant al govern de suministrar un refugi als territoris britànics per als jueus persecutats. L’intent esquifit que es va preparar consistia en el següent "el govern de Sa Majestat ha emès diversos centenars de permisos d'immigració per l'Illa Maurici i altres destinacions a favor de famílies jueves amenaçades" [86].

Però fins i tot aquesta misura simbòlica va topar amb l'oposició dels dirigents sionistes. Durant una sessió parlementària el 27 de gener 1943, mentre que més d'un centenar de parlementaris seguien aquestes gestions, un porta-veu dels sionistes va anunciar la seva oposició a aquesta moció per que no comportava cap misura preparatòria a la colonització de Palestina. Era una posició lògica. Chaim Weizmann, primer president d'Israel, el dirigent sionista enginyer de la declaració Balfour, va expressar aquesta política sionista de forma molt explícita:

"Les esperances de sis millons de jueus europeus estan concentrades sobre la immigració. M'han preguntat: "Podeu fer venir sis millons de jueus a Palestina?" Vaig respondre: "No"... Des les pregoneses de la tragèdia vull salvar (...) els joves  (per Palestina). Els vells desapareixeran. Afrontaran o no el seu destí. Són només pols, una pols econòmica i moral dins un món cruel... Només la branca dels joves sobreviurà. Ho han d'acceptar" [87].

Yitzhak Gruenbaum, president del comitè establert pels sionistes, teòricament per investigar sobre la situació dels jueus europeus, declarava "Quan se’ns ve a veure amb dos plans - salvar la massa dels jueus d'Europa o la redempció de la nostra terra - voto sense dubtar per la redempció de la terra. Com més es parli de la massacre del nostre poble, menys es parlarà dels nostres esforços per reenforçar i promoure l'hebraïtzació de la nostra terra. Si hi hagués avui la possibilitat de comprar paquets de queviures amb els diners del Karen Hayesod (Crida Jueva Unida) per enviar-los via Lisboa, ho faríem? No, i una vegada més, no!" [88].

LA TRAICIO DE LA RESISTENCIA

Al juliol 1944, el dirigent jueu eslòvac Rabbi Dov Michael Weissmandel, en una carta als responsables sionistes encarregats d’aquestes "organitzacions de salvament", va proposar una sèrie de misures per salvar els jueus destinats a la liquidació a Auschwitz. Va facilitar mapes exactes dels trens i va reclamar d'urgència que es bombardessin les vies sobre les quals duien els jueus hongaresos cap als forns crematoris.

Demanava que es bombardés els forns crematoris d'Auschwitz, que per paracaiguda es subministri municions per als 80.000 presos i de sabotejadors per fer volar tots els mitjans d'anniquilació i posar fi d’aquesta manera a l'extermini diari de 13.000 jueus.

Si els aliats es neguessin a respondre a aquesta crida organitzada i pública de les "organitzacions de salvament", Weissmandel proposava que els sionistes, que tenien fons i una organització, es procuressin avions, recrutessin volontaris jueus i duguessin a terme aquest sabotatge.

Weissmandel no estava sol. Des de finals dels anys trenta i al llarg dels anys quaranta, porta-veus jueus a Europa van suplicar ajuda, reclamant campanyes públiques, una resistència organitzada, manifestacions per forçar els governs aliats a actuar – i no només van trobar el silenci dels sionistes, sinó també el sabotatge actiu per part dels sionistes dels esforços irrisoris proposats o preparats a Gran Bretanya i Estats-Units.

Heu aquí la crida desesperada del Rabbi Weissmandel. Escrivint als sionistes al juliol 1944, deia:

Cap dirigent sionista no va recolzar aquesta crida, ni tampoc cap règim capitalista occidental va bombardejar un sol camp de concentració.

UN PACTE CONTRA ELS JUEUS HONGARESOS

El punt àlgid de la traició dels sionistes va ser el sacrifici dels jueus hongaresos per una sèrie d'acords entre el moviment sionista i l'Alemanya nazi del qual es va tenir coneixement per la primera vegada al 1953. El Dr Rudolf Kastner del Comité de Salvament de l'Agència Jueva a Budapest va signar un pacte secret amb Adolf Eichmann per "solucionar la qüestió jueva" a Hongria. Això passava al 1944. El pacte segellava el destí de 800. 000 jueus.

Es va divulgar després que Kastner actuava sota les ordres dels dirigents sionistes a l'estranger quan va passar aquest acord amb Eichmann. L'acord preveïa que 600 personalitats jueves fossin salvades amb la condició que es mantingui el silenci sobre la sort dels jueus hongaresos.

Quan un supervivent, Malchiel Greenwald, va destapar aquest pacte i denunciar Kastner com un col·laborador nazi "els actes del qual a Budapest havien costat la vida a centenars de milers de jueus" [91], el govern israelià, els dirigents del qual havien redactat els termes del pacte Kastner, va demandar Greenwald davant de la justícia.

La cort israeliana va arribar a la següent conclusió: "el sacrifici d'una majoria de jueus, per salvar-ne els més eminents, era l'element de base de l'acord entre Kastner i els nazis. Aquest acord fixava la divisió de la nació entre dos camps desiguals, per una banda una petita fracció de persones eminents que els nazis varen prometre a Kastner de salvar, i per l’altra banda la gran majoria dels jueus hongaresos que els nazis havien condemnats a mort” [92].

La cort va declarar que la condició imperativa d’aquest pacte era que ni Kastner ni els dirigents sionistes interferessin en l'acció dels nazis contra els jueus. Aquells dirigents es van comprometre no només a evitar les interferències, sinó també i segons els termes de la cort israeliana van acceptar de "no posar obstacles a la feina exterminadora".

"La col·laboració entre el Comitè de Salvament de l'Agència Jueva i els exterminadors dels jueus es va consolidar a Budapest i a Viena. Les tasques de Kastner eren part integrant de les S.S. A més del Servei d'Extermini i del Servei de Saqueig, les S.S. nazis varen obrir un Servei de Salvament dirigit per Kastner" [93].

SALVAR ELS NAZIS, NO PAS ELS JUEUS

No és gens sorprenent que s’hagi revelat que Kastner va intervenir per salvar el general SS Kurt Becher d’un judici per crims de guerra. Becher havia estat un dels principals negociadors del pacte amb els sionistes al 1944. Va ser també major de les SS a Polònia, membre de l'Escamot de la mort "que treballava les 24 hores del dia matant els jueus". "Becher s'havia distingit com a botxí dels jueus a Polònia i a Rússia" [94]. Va ser nomenat comissari de tots els camps de concentració nazis per Heinrich Himmler.

Que se’n ha fet? Va ser president de diverses companyies i va dirigir la venda de blat a Israel. La seva companyia, la CologneHandel Gesselschaft, va fer molts negocis amb el govern israelià.

UN PACTE MILITAR AMB EL NAZISME

L’11 de gener 1941, Yitzhak Shamir (actual Primer Ministre d'Israel) va proposar un pacte militar en tota regla entre l'Organització Nacional Militar (ONM), és a dir l'Irgun sionista, i el Tercer Reich nazi. Es coneix ara aquesta proposta sota el nom de Texte d'Ankara, per haver estat descobert després de la guerra als arxius de l'embaixada alemanya a Turquia. Aquest texte estableix el següent:

"L'evacuació de les masses jueves d'Europe és una condició prèvia a la solució de la qüestió jueva, però això només es pot fer possible i total mitjançant l'establiment d’aquestes masses al país dels jueus, Palestina, i per l'establiment d'un Estat jueu dintre de les seves fronteres històriques...

L'ONM, que és ben informada de les bones disposicions del govern del Reich Alemany i del seus dirigents cap a l'activitat sionista dintre d'Alemània i cap als plans d'emigració sionistes, considera que:

1. Podrien existir interessos comuns entre l'establiment d'un Ordre nou a Europa en acord amb la concepció alemanya, i les veritables aspiracions nacionals del poble jueu tal com l'ONM les incarnen.

2. La cooperació entre l'Alemanya nova i el renaixement de l'hebraisme nacional podria ser possible, i,

3. L'establiment d'un estat jueu històric sobre una base nacional i totalitària, i lligat per un tractat al Reich alemany, seria d'interès per mantenir i enfortir en el futur una posició de força alemanya a l’Orient Mitjà.

Basant-se en aquestes consideracions, l'ONM de Palestina, sota la condició que les aspiracions nacionals de llibertat d'Israel esmentades anteriorment siguin reconegudes pel Reich alemany, s'ofereix a participar activament a la guerra al costat dels Alemanys" [95].

LA PERFIDIA SIONISTA

La perfídia dels sionistes - la traició de les víctimes de l'holocaust - ha estat el punt culminant del seu intent d'identificar els interessos dels jueus als de l'ordre establert. Avui, els sionistes associen el seu estat al braç armat de l'imperialisme EE UU - dels Escamots de la mort a Amèrica latina a les operacions clandestines de la CIA als quatre continents.

Aquesta història sòrdida té les arrels en la corrupció moral dels fundadors del sionisme que van rebutjar la possibilitat de superar l'antisemitisme per la lluita popular i la revolució social. Moses Hess, Theodor Herzl i Chaim Weizmann van triar el cantó equivocat de la barricada – aquell del poder d’estat, de la dominació de classe i de les regles de l'explotació. Van voler establir una il·lusòria separació entre l'emancipació de la persecució i la necessitat de canvi social. Entenien molt bé que la cultura de l'antisemitisme i la persecució dels jueus eren l'obra de la mateixa classe dominant de la qual cortejaven els favors.

Buscant l’apadrinament dels mateixos antisemites, desvelaven diverses motivacions: l'adoració del poder al qual associaven la força, el desig d'acabar amb la feblesa i la vulnerabilitat "jueva" i de deixar de ser uns permanents exclosos.

Només hi havia un pam entre aquest raonament i l'assimilació dels valors i de les idees dels antisemites mateixos. Els jueus, escrivien els sionistes, eren efectivament un poble indisciplinat, subversiu, dissident, que mereixien el menyspreu que els hi era dedicat. Els sionistes recorrien sense vergonya a l’odi racista als jueus. Adulant la potència, es recolzaven sobre les aspiracions antisemites dels von Plehve i dels Himmler de treure’s del damunt d'un poble víctima radicalitzat des de molt de temps per les persecucions, un poble qui omplia les files dels moviments revolucionaris, els patiments dels quals duien els millors esperits a una reflexió intel·lectual contrària als valors establerts.

El secret vergonyós de la història sionista és que el sionisme estava amenaçat pels propis jueus. Defensar els jueus contra la persecució significava organitzar la resistència contra els règims que els amenaçaven. Però aquells règims incarnaven l'ordre imperialista que representava la única força favorable o capaç d'imposar una colonització al poble palestí. En conseqüència, els sionistes necessitaven la persecució dels jueus per a convèncer els jueus de convertir-se en colonitzadors en un país llunyà i necessitaven els persecutors per apadrinar la seva empresa.

Però els jueus europeus no havien manifestat mai cap interès per colonitzar Palestina. El sionisme era encara un moviment marginal entre els jueus, que aspiraven a viure al país on havien nascut sense patir discriminacions o a escapar de la persecució emigrant cap a democràcies burgeses que tenien fama de més tolerància.

Així, el sionisme mai no va poder respondre a les necessitats o a les aspiracions dels jueus. El moment de la veritat va arribar quan la persecució va deixar lloc a l'extermini físic. Davant d’aquesta prova excepcional i última sobre la seva relació veritable amb la surpervivència dels jueus, els sionistes no només es van mostrar incapaços de dirigir la resistència o de defensar els jueus, sinó que van sabotejar activament els esforços dels jueus per boycotejar l'economia nazi. Van buscar fins i tot a aquestes alçades, l’apadrinament dels mateixos autors del genocidi, no només per que el Tercer Reich semblava prou potent per imposar una colònia sionista, sinó per que les pràctiques nazis i les conviccions sionistes estaven en sintonia.

Hi havia un terreny d'enteniment comú entre els nazis i els sionistes, que no s'expressava pas només dins la proposta de l'Irgun de Shamir de constituir un estat a Palestina sobre una "base nacional totalitària". Vladimir Jabotinsky, a la seva última obra, "El Front de Guerra jueu" (1940), explicava els seus plans per al poble palestí: "Adès que tenim aquesta gran autoritat moral necessària per contemplar amb calma l'èxode dels àrabs, no ens hem pas d’amoïnar davant de la possibilitat que 900.000 persones hagin de marxar. Herr Hitler ha desenvolupat recentment la popularitat dels transfers de població" [96].

Aquesta declaració remarcable de Jabotinsky en "El Front de Guerra jueu" és un concentrat del pensament sionista i de seva fallida moral. La massacre des jueus donava al sionisme "una gran autoritat moral". Per a què? "Per contemplar amb calma l'èxode dels àrabs". La lliçó de la destrucció nazi dels jueus era que ara els sionistes tenien el dret d'infligir la mateixa sort a tot el poble palestí.

Set anys més tard, els sionistes intentaven competir amb els nazis, després d’haver-ne sol·licitat i a vegades obtingut i tot el suport, i van cobrir Palestina de sang, multiplicant els Lidice [97]  i foragitar 800.000 persones cap a l'exili.

Els sionistes es van adreçar als nazis amb el mateix esperit que amb von Plehve, actuant motivats per la noció perversa que l’odi als jueus era útil. El seu objectiu no era pas salvar els jueus, sinó reclutar per la força una minoria selecta mentre abandonaven la resta al seu destí terrible.

El sionisme buscava individus per colonitzar Palestina i preferia cadàvers jueus per millons abans que qualsevol salvament que hagués pogut dur els jueus a instal·lar-se a altres llocs.

Lluny de sentir compassió, els sionistes van practicar la persecució d'altres, fins i tot després d’haver trait i deshonrat els jueus. Van triar el seu propi poble víctima per  imposar-li les seves ambicions de conquesta. Han dut els jueus supervivents a cometre un nou genocidi contra el poble palestí, revestint-se, amb un cinisme esfereïdor, del sudari col·lectiu de l'holocaust.

Capítol 07: el mite de la seguretat

Notes:

(76) Marvin Lowenthal, ed, "The Diaries of Theodor Herzl”, pàgina 6, citat per Lenni Brenner in “Zionism in the Age of the Dictators”, (Westport, Connecticut).

(77) Lawrence Hill, 1983, pàgina 6. Extret de " Our Shomer "Weltanschauung" ", Hashomer Hatzair, desembre de 1936. Primera publicació al 1917, Brenner, "Zionism”, pàgina 22.

(79) Ibidem, pàgina 14.

(80) Ibidem.

(81) Brenner, "Zionism", pàgina 48.

(82) Ibidem, pàgina 85.

(83) Ibidem, pàgina 99.

(84) Ibidem, pàgina 149.

(85) Ibidem.

(86) Rabbi Solomon Schonfeld, cap dels rabbis a Anglaterra al llarg de la Segona Guerra Mundial. Fans Yahya, "Zionist Relations with Nazi Germany”(Beyrouth, Liban Palestina Research Center , gener 1978), pàgina 53.

(87) Informe de Chaim Weizmann al Congrès Sionista de 1937 sobre el seu testimoni davant de la Comissió Peel a Londres, juliol 1937, Yahya, pàgina 55.

(88) Yitzhak Gruenbaum era president del Comitè de Salvament de l'Agència Jueva. Extret d'un discurs pronunciat al 1943, ibidem, pàgina 56.

(89) Ibidem, pàgina 53.

(90) Ibidem, pàgines 59-60.

(91) Ibidem, pàgina 58.

(92) Judici portat el 22 de juny 1955, protòcol sobre el cas criminal 124/53 a la Cort del districte de Jerusalem (Protocol of Criminal Case 124/53 in Disctict Court), ibidem, pàgina 58.

(93) Ibidem, pàgina 59.

(94) Ben Hecht, "Perfidy"  (New York, 1961), pàgines 58-59, ibidem pàgina 60.

(95) "Proposta de l'Organització Nacional Militar - Irgun Zvai Leumi - sobre la solució de la qüestió jueva a Europa i la participació de la NMO a la guerra al costat d'Alemanya" (Proposal of the National Military Organization - Irgun Zvai Leumi - Concerning the Solution of the Jewish Question in Europe and the Participation of the NMO in the War on the side of Germany). Text original trobat a "The Palestine Problem in German Politics”, 1889-1945, de David Yisraèli (Ramat Gan, Israel : Bar Ilan University, 1974) pàgines 315-317, Brenner, "Zionism”, pàgina 267.

(96) Brenner, "The Iron Wall", pàgina 107.

(97) Lidice era un poble txec que va ser enterament arrasat per les S.S. S’ha fet símbol de la brutalitat nazi i ha estat distingit com a crim de guerra als judicis de Nuremberg.