|
Tornar
a INTRODUCCIÓ |
|
|
Capítol
1:
ELS QUATRE MITES
|
|
|
No és casualitat que quan s’intenta examinar la
natura del sionisme – el seu origen, la seva història i
la seva dinàmica – ens les hem de veure amb gent que ens
amenaça o ens terroritza. Fa molt poc, després que s’anunciés
un míting sobre la sort del poble palestí durant una
entrevista a KPFK (una ràdio de Los Angeles), els
organitzadors d’aquest míting van rebre un allau
d’amenaces anònimes de bomba per telèfon. |
|
|
Tampoc és fàcil a Estats Units o Europa
occidental, difondre informacions sobre la natura del
sionisme o analitzar els fets específics que caracteritzen
el sionisme com a moviment polític. Fins i tot anuniar
sobre les campus universitaris forums o mítings autoritzats
sobre el tema genera invariablement una campanya per a
tancar el debat. Els cartells queden arrancats tan bon punt
es posen. Els mítings son infiltrats per escamots
itinerants de joves sionistes que els volen distorbar. Les
taules de publicació queden vandalitzades, i es publiquen
octavetes i articles on s’acusa l'orador d'antisemitisme
o, en el cas que fos d'origen jueu, d’auto-odi. |
|
|
Si les agressions i les calúmnies es fan servir de
forma tan general contra els antisionistes, és per que la
diferència entre la ficció oficial en torn al sionisme i
l'Estat d'Israel per una banda, i les pràctiques bàrbares
d’aquesta ideologia colonialista i d’aquest aparell
coercitiu per l’altra banda conformen un veritable abisme.
La gent queda atordida quan arriba a sentir parlar o llegir
sobre les persecucions que els palestins pateixen des de fa
un segle, i és per això que els defensors del sionisme no
deixen mai d’intentar impedir un examen coherent,
desapassionat, dels testimonis sobre el xovinisme virulent
del moviment sionista i de l'Estat que encarna el seus
valors. |
|
|
La ironia és que quan s’estudia el que els
sionistes han escrit i dit - en particular quan s'adressen
entre ells mateixos – no hi pot quedar cap dubte sobre els
seus actes i el lloc que els hi correspón a l’espectre
polític des de l’últim quart del segle XIX fins avui dia. |
|
|
+ |
|
|
CONDICIONAR LES CONCIÈNCIES |
|
|
A la nostra societat, quatre mites potents
condicionen la conciència de la gran majoria pel que fa al
sionisme. |
|
|
 |
El primer és el mite d'una
“terra sense poble per un poble sensa terra”. Aquest
mite va ser cultivat amb insistència pels primers
sionistes per promoure la ficció que Palestina fos un
lloc perdut, desolat, a la disposició de qui en volgués.
A aquesta pretensió va seguir ràpidament la negació
de la identitat palestina, de la seva existència com
a nació i del dret legítim a la terra sobre la qual
els palestins han viscut durant la seva història
coneguda. |
|
|
|
|
El segon és el mite de la
democràcia israeliana. No es poden comptar els relats
als diaris o referències a la televisió a l'Estat
d'Israel que van seguides de l’afirmació que sigui
la única democràcia “veritable” de l’Orient
Mitjà. De fet, Israel és si fa no fa tan democràtic
com l'Estat sud-africà. Les llibertats públiques,
els mitjans per implementar-les i els drets humans més
fonamentals es deneguen per llei a qui no compleix
determinats criteris racials i religiosos. |
|
|
|
|
El tercer mite, és el de la
“seguretat” com a força motora de la política
exterior israeliana. Els sionistes afirmen que el seu estat ha de ser la quarta potència
militar mondial per que Israel s’ha hagut de
defensar contra l’amenaça immediata de masses d'àrabs
primitius, consumits per l’odi que tot just acaben de
baixar dels arbres. |
|
|
|
|
El quart mite, és el del
sionisme com a hereu moral de les víctimes de
l'holocaust. És a la vegada el mite més extés i el més insidiós sobre el sionisme.
Els ideolègs del moviment sionista s’han revestit
del sudari col·lectiu dels sis millons de jueus víctimes
dels assassinats en massa dels nazis. La ironia cruel
i amarga d’aquesta pretensió mentidera, és que el
propi moviment sionista va col·laborar de molt a prop
amb el nazisme des de l’inici. Per la majoria de la
gent, sembla impossible que el moviment sionista, que
sempre invoca l'horror de l'holocaust, hagi pogut col·laborar
activament amb l'enemic més salvatge amb qui els
jueus s’hagin trobat. Ara bé, els fets no només
desvelen interessos comuns, sinó una afinitat ideològica
profunda arrelada en el xovinisme
extremista que comparteixen. |
|
|
|
Capítol
02: els
objectius
del sionisme
|
|
| |
|
|
