|
|
|
|
Vàrem decidir anar a Qalqilia,
la ciutat que es va fer famosa quan els israelians van començar
a construir el mur de l’apartheid. No va costar gaire
arribar-hi per que anàvem en un taxi que portava els símbols
de l’Unió Europea. Vaig tenir sort d’anar amb els
observadors internacionals, per que em van permetre arribar
a la ciutat amb facilitat i els somriures dels soldats
israelians.
|
|
|
La carretera de Nablus a
Qalqilia em tenia molt deprimida. Mai no havia vist tantes
colònies (també se’n diu assentaments) a tota la vida
com aquell dia. Pot semblar estrany, sobretot per que
Qalqilia cau molt a prop de Nablus. Ara, no havia visitat la
ciutat abans. Sempre havia sentit històries sobre la ciutat
dels meus amics internacionals, però mai no havia tingut
l’avinentesa de veure-la, sobre tot sota les condicions
terribles de l’Intifada. Els checkpoints fan que ens costi
molt a nosaltres palestins bellugar-nos d’una ciutat a
l’altra, llavors és desconsellable marxar de la ciutat
sense una bona raó. Fer cua a un checkpoint o a un roadblock
per que un soldat israelià et deixi passar no és
agradable. De fet, sovint és una humillació, sobre tot
quan s’ha de donar explicacions o inventar històries per
satisfer els humors capritxosos dels soldats.
|
|
|
Al costat d’Ariel, la gran
colònia a prop del poble de Marda, és terrible veure amb
quina facilitat els israelians arrabassen terres de conreu
palestines, que els palestins consideren com el seu
principal recurs financer.
|
|
|
Vàrem arribar a Qalqilia i
començar a voltar per la petita i senzilla ciutat. Podia
sentir l’opressió del la ciutat només mirant els carrers
i els eslogans a les parets. Al final, vàrem arribar a la
banda de la ciutat on es pot veure el famós mur de
l’apartheid. Quan ens hi vàrem atansar, em vaig preguntar
si de debò era el mur del qual tothom parla, per que no
semblava tan gran com a la televisió. De més a prop, vaig
sentir una tensió estranya. Hi havia un tanca de filferro i
un portell tancat, aleshores vàrem pensar que més valia no
apropar-s’hi massa, sobre tot considerant la torre d’observació
just davant nostre. Vàrem demanar al xòfer de portar-nos a
un altre lloc del mur per que ens hi poguéssim apropar. No
costa gens a Qalqilia per que gairebe tota la ciutat queda
envoltada pel mur.
|
|
|
El xòfer ens va dir que el mur
separa algunes cases palestines de les altres. També va
esmentar que alguns pobles queden aillats pel mur, i la gent
que hi viu han de passar per portes especial a hores
determinades per poder anar a les seves feines, escoles i
universitats. Cada cop que passen la porta han d’ensenyar
les seves identitats i a vegades està tancada per “raons
de seguretat”.
|
|
|
Un cop a l’altra banda de la
ciutat, vàrem poder apropar-nos al mur. Quan hi vàrem ser,
es va fer cada cop més gran. També hi havia torres d’observació,
però no podíem saber si ens podien veure. Aquesta
incertesa ens va fer sentir-nos segurs que les torres tenen
un efecte sobre com la gent es sent.
|
|
|
Quan vaig arribar al mur, em
vaig sentir petita. Jo penso que ens volen fer sentir com
uns insectes davant del seu projecte. No és pas per la seva
pròpia seguretat, sinó per fer que els palestins se sentin
febles i petits davant d’ells.
|
|
|
Hi havia caixes al damunt del
mur, sens dubte per il·luminar de nit, però s’hi podia
veure tot de coses escrites en àrab, anglès i altres llengües.
Els eslogans deien coses com “el Mur Racista”,
“enderroquem el mur”, “made in Berlin”, “viva
Palestina libera” i unes expressions molt colorades sobre
en Sharon. També tot de mapes i de banderes palestines van
pintades sobre el mur. Era divertit per que d’alguna
manera, le mur de l’apartheid s’ha fet una gran pissara
per que els palestins i els simpatitzants internacionals
puguin expressar la seva ira i el seu rebuig a la política
discriminatòria d’Israel. Israel pot construir tants murs
com vulgui, ningú no el pot aturar, però mai no podran
tancar la boca d’aquells que somnien de llibertat.
|
|
|
|
|
|
* * *
|
|
|
Mira
Nabulsi és estudiant a Nablus.
|
|
| |
|
|
|
|