|
|
|
|
Els
lectors de la premsa catalana hauran topat amb certa
freqüència els articles de Pilar Rahola sobre Palestina i
Israel, que podem veure conservats a la seva pàgina
personal www.pilarrahola.com.
Un d'aquells era: “A favor de la pau, senyor alcalde de
Barcelona?/”, sota la forma d'una carta oberta a
l'alcalde de Barcelona Joan Clos al diari català Avui
el 12 de juny 2002 per protestar contra una secció de la
pàgina web oficial de l'Ajuntament anomenada “Barcelona
solidària amb Palestina” i en particular contra la
fotografia d'una manifestació on l'estel jueu de David es
combinava amb l'esvastika nazi. Deixava
anar la seva indignació
a través de frases com "component antisemita”,
“Penses que totes les persones que estimen l'estrella de David,
milions dels quals exterminats pels nazis, són equiparables
als seus botxins?”.
|
|
|
*
|
|
|
Equiparar Israel al nazisme
|
|
|
És
ben poc probable que els serveis de comunicació de
l'ajuntament de Barcelona amaguin intencions
antisemites i que hagin volgut denegar als jueus el seu
estatut de víctimes del genocidi nazi. És més aviat obvi
que
no s'atacaven a res que tingui a veure amb l'Holocaust
i la Segona Guerra Mondial i que apuntaven cap al conflicte
actual i les injustícies infligides als palestins.
|
|
|
Els propagandistes i pedagogs
s'expressen sovint mitjançant comparacions i aleshores, des
de decades el nazisme ha sigut - i amb bona raó - el símbol
del mal absolut.
|
|
|
Gairebé
totes les ideologies han sigut equiparades
o comparades amb el nazisme pels seus adversaris. Pocs deuen
ser els dirigents polítics que hagin escapat ser retratats
amb el pentinat o els bigotis de Hitler encara quan no es
tracta de les qüestions jueves o palestines com més sovint
és el cas.
|
|
|
Fins
i tot els polítics sionistes o israelians no tenen
escrúpuls per fer servir aquesta mena d'estratagemes, no
pas només contra qui es mostra contrari a un estat jueu a
Palestina com ho fan sovint sinó també en les seves
disputes internes. No era pas David Ben Gurion en persona,
el pare de l'estat d'Israel, referint-se de manera rutinària
al seu rival Jabotinsky amb el sobrenom
“Vladimir Hitler” o afirmant que “Begin
sens dubte pertany al tipus hitlerià”? (1)
|
|
|
A
vegades hi ha alguna justificació per aquestes comparacions (2). Malauradament prenen
més sovint la forma d'insults polítiques vils, exageracions
grolleres que demostren que els acusadors no
saben per on han de tirar o no poden controlar les
seves emocions i fer valer les seves idees amb eficàcia.
|
|
|
Titllar
qualsevol adversari de nazi o feixista s'ha fet
tan habitual que comporta el risc de banalitzar allò que
aquells règims eren o són avui. El periodista Ronan Mullen
es mostra d'aquest parer en un article a l' “Irish
Examiner” on en cap moment s'esmenta el conflicte a
Palestina: “S'evoca massa sovint els nazis per
representar el mal. Hi ha qui a l'esquerra americana
fins i tot compara George W Bush amb Hitler i que asssimila
la política exterior dels EE UU a l'expansionisme
desenfrenat del Tercer Reich. Aquests paral·lelimes
són injusts i exagerats.
|
|
|
I
el seu abús en fa minvar l'efecte. La patologia nazi va ser
probablement única, res que s'hi assembli del tot ha
ocorregut abans o després. Encara quan siguin justificades,
aquestes comparacions poden afeblir el record que tenim dels horrors
del Tercer Reich”.
(3)
|
|
|
En
efecte, allò primer que hem de tenir present quan s'evoca
el nazisme és l'extermini industrialitzat. És més
assenyat i responsable evitar aquesta mena de comportaments desordenats
en el debat polític i l'actuació militant i no referir-se
al nazisme, feixisme o ideologies fora de contexte. (4)
|
|
|
Estem
concients que no sempre és fàcil. Tots els racismes tenen
en comú allò de no considerar totes les “races” o
grups humans siguin iguals o que algunes "sobren"
i una opressió sempre s'assembla a una altra.
|
|
|
*
|
|
|
Equiparar el judaisme al
sionisme
|
|
|
L'acció
de Rahola és una protesta emocionalment impactant contra la
comparació entre Israel i el nazisme. La
ironia és que tot el seu enfocament es fonamenta en una
confusió molt més defectuosa que aquella que denúncia amb
tanta virulència. Tots fins a cert punt hem de retre
comptes per les ideologies que podem triar però en cap cas
som responsables pel nostre naixement en una
comunitat determinada.
|
|
|
Tal
com ho deixem clar a la nostra secció
de definicions, discernir entre judaisme i sionisme
és un dels primers requisits que s'ha de cumplir per
entendre el conflicte a Palestina i actuar en conseqüència.
|
|
|
El
judaisme és una religió antiga
i la cultura que hi va associada mentre que el sionisme és
una ideologia colonial nascuda al segle XIX que afirma que
els jueus de tots els països pertanyen a una sola nació
jueva i que tenen dret a un estat supremacista a Palestina a
costa dels àrabs palestins autòctons. El sionisme és la
doctrina oficial i obligatòria de l'estat d'Israel des de
1948.
|
|
|
Atacar o discriminar els jueus
per la seva religió, tradicions o origen és una forma de
racisme que es coneix tradicionalment com a antisemitisme
mentre que discrepar de les misures polítiques israelianes
i també rebutjar activament el principi d'un estat jueu
supremacista a Palestina no és només un dret protegit per
la llibertat d'expressió: el conflicte actual en fa un
deure.
|
|
|
La
culpa per la confusió freqüent entre judaisme
i sionisme correspón en primer lloc als propis sionistes.
Sempre han volgut fer creure que la seva ideologia flueix
naturalment de la història jueva. Han acaparat els símbols
jueus - com l'Estrella de David o el candelabre de set
branques anomenat Menorah - i altres fets diferencials del judaisme
com els personatges de la Bíblia, la tradició jueva d'excel·lència
acadèmica i obviament les víctimes de l'Holocaust (5). Fins
ara, l'èxit d'aquest intent ha sigut remarcable. En efecte,
és una noció molt extesa que els sionistes són els salvadors
dels jueus i que l'estat d'Israel és el seu refugi. Per fi,
el món comença a entendre que no per això tenen dret a
desposseïr i oprimir els palestins.
|
|
|
És
un bon pas endavant però queda molt de camí per recórrer.
No només sionisme i judaisme
no són el mateix, els interessos dels jueus generalment no
coincideixen amb els propòsits dels sionistes encara que es
cregui que els segons són els salvadors dels primers. La
veritat és que els fets històrics mostren com han
fet causa comuna i han col·laborat activament amb els antisemites
des de l'inici per finalment traïr els jueus persecutats i
amenaçats per l'extermini.
|
|
|
És
clar que podríem recolzar aquestes afirmacions
amb uns fets de fort impact emocional a la manera de na
Pilar Rahola. Nosaltres no ho farem: semblaria venjatiu i frívol;
aquests fets s'han de contemplar dintre del seu contexte
històric. És la funció del vincle cap a “el
sionisme i els jueus”, capítol 6 de “la Història
Amagada del Sionisme” per Ralph Schoenman.
|
|
|
Afegirem que el pitjor crim que
es pugui cometre contra les víctimes de l'Holocaust és
sens dubte negar que s'hagi produit i en segona posició
profanar la seva memòria fent-los servir com a escuts humans
a favor d'un estat i una ideologia colonial.
|
|
|
*
|
|
|
Atacar-se a les causes
del conflicte.
|
|
|
Potser
que alguns lectors es preguntin si Rahola és una persona
ingènua i desorientada o si practica la manipulativa.
Abunda la indignació autocomplaent
al llarg de la cinquantena de pàgines que constitueix la
seva col·lecció d'articles sobre Palestina i el sionisme.
Adés i ara s'hi troben observacions
judicioses sobre qüestions segundàries, principalment
denúncies de la idealització acrítica de la causa palestina
que detecta en alguns mitjans de comunicació. Ara bé, en
cap moment tracta dels problemes centrals del conflicte. Ni
una paraula sobre la cobdícia centenària dels sionistes
sobre una terra habitada pels àrabs palestins, ni una
paraula sobre la neteja ètnica massiva, ni sobre els refugiats
i el dret de retorn que els hi és denegat, ni sobre la despossessió
i discriminació continuades.
|
|
|
Nosaltres
a Palestina Resisteix no
ens cansem mai de repetir sense parar que la comprensió del
conflicte requereix:
|
|
|
 |
tenir
les idees clares per identificar els actors i el
contexte del conflicte, consultar la nostra
secció de definicions;
|
 |
conèixer
i entendre les seves arrels històriques;
|
 |
un
ferm posicionament antiracista i antiimperialista. |
|
|
|
Pilar Rahola suspen miserablement
aquestes tres assignatures. Enlloc de rigor i honestedat
intel·lectual, el
seu llenguatge és el de l'engany i imposa el
xantatge moral als seus lectors into . Confondre sionisme i
judaisme no és innocent: prepara el camí per equiparar l'antisionisme
a l'antisemitisme. A més, la seva credulitat sense límits
i més sovint ridícula cap als mites del sionisme – on de
tant en tant el racisme deixa veure la seva cara bruta - no
és un substitut gaire satisfactori per un enfocament
històric sòlid.
|
|
|
*
|
|
|
Drets i torts.
|
|
|
L'article de na Rahola clama
victòria a través d'una post data. Només un dia després
de la seva publicació al diari català Avui, la
fotografia en qüestió que associava l'Estrella jueva de
David va ser retirada de la web de l'Ajuntament de Barcelona.
|
|
|
L'atac
a la campanya de l'Ajuntament de Barcelona va ser hàbil, al
seu punt més feble. Passa molt sovint que la gent de bones
intencions, indignada per les ignomínies infligides als palestins,
no pot o no vol denunciar la veritable natura del conflicte.
Llavors, enlloc d'una condemnació política es confina la
terreny de la moral i apel·len a les emocions més que no
pas a la raó.
|
|
|
Limitar-se
a tractar dels efectes humanitaris del conflicte no
aporta res en quant a la seva causa i solució. En la
majoria dels casos provoca una "comptabilitat macabre"
indecent. Cada bàndol fa publicitat dels seus morts –
nens si pot ser – com
a trofeus i té la tendència de no fer cas o minimitzar
les baixes de l'altra banda.
|
|
|
La
doctrina
jurídica internacional fa una distincció clara entre “ius
ad bellum” – el perquè de les guerres i per quins
motius recórrer a la força és legítim - i “ius in
bello” – els comportaments a la guerra i de quina
manera prevenir-ne els excessos. La conclusió és que
aquests excessos poden ser comesos no només per l'agressor
sinó també per la part que té la raó al seu favor dintre
del conflicte.
|
|
|
I
tant senyora: tenim aquí una guerra bruta i fastigosa que
causa un gran patiment als palestins i als israelians a la
vegada. Això és un món real i els nostres sentiments i
les nostres emocions compten per molt menys que les nostres
actituds i els nostres actes. M'agradaria més una guerra
més neta i posats a fer, m'agradaria més encara cap guerra.
Això només passarà quan els temes centrals del conflicte
es tractin i es resolguin.
|
|
|
Per
començar, el títol del seu article “a favor de la pau”
és defectuós. És
clar que parlar de pau dóna bona conciència a poc cost
però és per la justícia que s'ha de treballar per que la
pau serà la conseqüència de la justícia. Així doncs
Rahola no para de culpar als palestins i en primer lloc
Arafat pel fracàs del procés de pau dels anys ‘90 ("la
destrucció de la gran esperança d'Oslo"). Estava
condemnat al fracàs per les seves contradiccions i per que
deixava sense resoldre molts aspectes substancials del conflicte
com queda explicat a l' article
d'en Isaías Barreñada.
|
|
|
*
|
|
|
Raonament
deficient.
|
|
|
No és pas només que les
opinions de na Pilar Rahola siguin deficients per falta de
coneixement o comprensió. Entusiasta
per repetir tots els mites de la propaganda sionista, arriba
a perdre el sentit comú com es pot veure a través dels dos
exemples següents:
|
|
|
 |
“Només un estat arrelat
en valors racionals podria aguantar més de cinquanta
anys d’intent sistemàtic de destrucció”. Aquí
tenim un sofisme:
sona correcte però no s'aguanta dret per què la
força no és la raó. Tots
hem sigut víctimes
de la injustícia o d'una situació irracional que no
podíem canviar perque teníem el balanç de força en contra nostra. És veritat que la carta original de
la OAP apel·lava al desmantellament de l'estat d'Israel
i la seva substitució per un estat demòcratic i laic
on tots els ciutadans de l'origen ètnic o religiós
que sigui tinguessin igualtat de drets. No s'ha
produit senzillament per que Israel ha pogut fer front
als seus adversaris amb una potència superior. Els
arxius de l'exèrcit i del govern demostren que l' establishment
israelià no ha cregut mai en un veritable perill
provinent dels àrabs. |
|
|
|
 |
“Li pregunto [a Mònica
Terribas periodista de TV3] per què ha pres partit
d'una manera tan militant, en un conflicte tan complex,
per una de les bandes”,
“i si les culpes estiguessin més repartides?”.
Encara un altre sofisme: molts problemes de la
nostra vida quotidiània poden tenir una causa senzilla
i malgrat tot, conseqüències molt complexes. Aquesta
és la raó per què no som neutres davant del
conflicte: donem suport al poble palestí contra
l'estat opressiu i expansionista d'Israel. L'origen
d'aquesta situació extremadament complexa i
controversada és de fet molt més senzilla: la negació
dels drets d'un poble sobre la seva terra natal per un
estat supremacista que basa la seva existència
sobre la discriminació confessional. (6) |
|
|
|
*
|
|
|
Neutralitat fingida.
|
|
|
És comprehensible que vulgui
semblar moderada i assenyada en diari de gran difusió adreçats
al gran públic quan reacciona a articles o accions on es
fa quedar Israel malament.
Ara bé, la
neutralitat i l'equidistància juguen
a favor del més fort i no
són una prova d'objectivitat sinó d'una mala o
distorsionada comprensió del conflicte. A
més, no és ni tan sols el que na Pilar
Rahola de debò pensa. No pren tantes precaucions quan
escriu per ni menys que la revista “Maguen David”
de Mèxic, l'Organización Sionista de Uruguay o el seu
llibre “A
favor d'Israel”
i cita personatges tal com Herzl, Weizmann, Ben Gurion,
Golda Meir, Begin, Netanyahu que van dedicar la vida al
sionisme en detrimens dels drets dels palestins sobre la
seva terra.
|
|
|
*
|
|
|
I
els palestins?
|
|
|
Així pensa na Pilar Rahola. No
considera mai els palestins com un poble amb plenitud de
drets sinó com un problema per al projecte sionista: “les
roques de Judea, obstacles que s'han de treure en un camí
difícil”. com els describia Weizmann.
També dóna eco a la reescriptura de la història per fer-la
encaixar amb les pretensions sionistes, reinventant els palestins com“un poble
que arribà en massa als deserts de Judea precisament
perquè també hi arribaren els jueus” i Palestina com
“una terra sense poble per un poble sense terra” o "aquell
tros de desert que ningú no volia”.
|
|
|
A vegades ens hi perdem: “Sense arrels ancestrals, perduda
en el magma de la identitat àrab – el mite irreal
mateix del poble palestí va ser inventat com a excusa per a
l’ocupació àrab” (èmfasis afegida). Ens
costa creure que digui que els ocupants són els àrabs
i li atorgarem el benefici del dubte.
|
|
|
Sigui
com sigui, no s'adona que la causa del conflicte
és la expoliació del la terra palestina
per una potència
colonial aliena. Li sembla millor creure que és el rebuig
obstinat d'aquest poble d'acceptar la usurpació criminal
del seu país i dels seus drets.
Ho il·lustra citant tan sovint com pot la racista
fanàtica que era Golda Meir:"la pau arribarà quan els palestins estimin els seus fills més del
que odien els jueus". Sota
una forma més subtil i fraudulenta, és expressar el mateix que Jabotinsky amb la seva metàfora del Mur de Ferro,
segons
la qual només hi podrà haver pau quan els palestins
concedeixin la derrota.
|
|
|
Tampoc
ens hem de deixar enganyar pel suport de façana que presta
de forma perversa a la seva noció molt particular de la “causa
palestina”. "Escric a favor d'Israel,
perquè existeix i ha d’existir una esquerra que no faci seguidisme de la propaganda, que
abraci causes sense ofegar les causes del veí, que s’estimi
Palestina perquè previament entén i s’estima
Israel” (èmfasis afegida).
Aquí ho tenim: primer el sionisme, els palestins després,
o mai.
|
|
|
“No se sirve la causa
palestina con la mentira"
és la conclusió d'un dels seus nombrosos articles sobre el
tema. En això li donem tota la raó: captenir-se
a la veritat és un dels primers compromisos de Palestina
Resisteix. A canvi, podem observar que l'apologia del sionisme
no es pot estar de la mitologia, de la mentida descarada,
del xantatge moral, de la distorsió i de la manipulació.
Ha quedat prou palés que la literatura de na Pilar Rahola no
és pas una excepció a la regla.
|
|
|
* * *
|
|
|
Gwenole Abloen és militant
del Col·lectiu Palestina Resisteix.
|
|
|
* * *
|
|
|
NOTES:
|
|
|
(1) ”Begin
pertany sens dubte al tipus hitlerià. És un racista,
disposat a destruir tots els àrabs pel seu somni d'unificar
Israel, preparat a recórrer a qualsevol mitjà per assolir
el seu objectiu sacrat (…). Se'l pot acusar de racisme,
però aleshores s'hauria de jutjar tot el moviment sionista,
per que aquest es basa en el principi d'una entitat
purament jueva a Palestina"
in E.Haber.
"Menahem Begin, the man and the legend." Delle
Book. New York 1979, p. 385.
|
|
|
(2) “SS
RUC” es pot llegir a les parets d'Irlanda del Nord i
“DST Gestapo” a les parets de Bretanya. A canvi,
l'anterior Primer Ministre espanyol Aznar comparava el
document basc d'identitat no oficial amb l'Estrella Groga
que el règim nazi va imposar als jueus i la llista no
s'acaba mai.
|
|
|
(3) www.irishexaminer.com/pport/web/opinion/Full_Story/did-sgN2EhBnhRXZIsg7IQHSmeYhNE.asp
|
|
|
(4)
És
la raó per la qual vàrem demanar a un manifestant que
s'havia afegit a la concentració que nosaltres Palestina
Resisteix vàrem convocar el 22 de maig 2004 per
protestar contra la massacre a Rafah de retirar la
seva pancarta que posava “Jueus = Nazis, Sharon = Hitler”.
|
|
|
(5) La
nació és una cosa i el nacionalisme
n'és una altra. Al contrari del sionisme, hi ha moviments
nacionalistes que tendeixen a comportar-se de forma més
liberal. En lloc d'acaparar els símbols tradicionals de les
seves comunitats, en creen de nous per incarnar els seus
projectes polítiques específics. Catalunya té dues
banderes i Bretanya té dos himnes. La “senyera” i el
“Bro Gozh” (nacionals) representen tots els catalans i
bretons de qualsevol orientació política mentre que l'
“estelada” i el “Kan Bale” (nacionalistes)
simbolitzen només les causes
d'alliberament nacional.
|
|
|
(6) Aquesta
manca extravagant de seriositat i de coherència es
veu confirmada quan a la pròpia pàgina de na Pilar Rahola
es reprodueixen textos sobre la seva persona escrits per grups
sionistes tan extremistes com la UPJF (Union des Patrons et
Professionnels Juifs de France) on se la presenta com a ex
parlamentària de "Izquierda Republicana
Española" (sic) o del "Partido Socialista
Español" (sic), sense que ni tan sols l'interessada
afegeixi una nota rectificatòria. Què n'haurien de pensar
els seus ex-electors?
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|