|
|
|
|
Els errors més comuns que fan els israelians són
els següents:
|
|
|
 |
No entendre que no hi ha cap diferència substancial entre Tel Aviv i
un assentament jueu a Cisjordània;
|
 |
Creure que la creació d’Israel ha sigut un resultat de l'Holocaust;
|
 |
Considerar-se un poble innocent, víctima del conflicte israelo-palestí;
|
 |
Creure que viuen en democràcia, la qual cosa legitimaria totes les
atrocitats comeses;
|
 |
Estar convençuts de viure en una societat oberta, que tolera la
diversitat política i ideològica;
|
 |
Creure que hagin deixat els ghettos enrera;
|
 |
Estar convençuts que el concepte d’ "estat jueu " sigui
legítim;
|
 |
Pensar que Israel sigui un refugi per a tot el poble jueu i la millor
resposta a l'anti-semitisme;
|
 |
Considerar-se humanistes;
|
 |
Estar convençuts que Israel sigui immortal. |
|
|
|
A tota la relativament breu història del
nacionalisme jueu, molts jueus han pogut trobar defectes a
la filosofia sionista. Bona part d’aquests s’han
despenjat del sionisme. Des de la declaració de l’estat
d’Israel, molts jueus han deixat aquell estat i no pocs
jueus arreu del món s’han unit al moviment d’alliberament
palestí. A canvi, els israelians encara no s’adonen que
les deu creences que acabem d’esmentar són errors greu i
de fet fatals.
|
|
|
Hom podria qüestionar que són els sionistes en
particular més que no pas tots els israelians que cometen
aquells errors. Com a resposta, s’ha de dir que els
israelians són sionistes encara que no sapiguin gaire cosa
sobre el que és el sionisme. La gran part d’aquells ha
nascut en una realitat colonialista i racista. Se’ls educa
a sostenir el sionisme, més que posar-lo en dubte. Aquesta
acceptació cega d’una de les visions més radicalment
xovinistes al món fa que els israelians no puguin ser
candidats per qualsevol mena de negociació pacífica.
|
|
|
|
|
|
ELS ERRORS EN DETALL
|
|
|
1) No entendre que no hi ha
cap diferència substancial entre Tel Aviv i un assentament
jueu a Cisjordània.
|
|
|
La gran part del poble israelià considera els
assentaments jueus als "Territoris Ocupats" i els
colons com un obstacle per la pau. Els israelians en general
i l’anomenada "esquerra sionista" en particular,
des del seu univers auto-referencial, són plenament convençuts
que una retirada de les forces d'ocupació israelianes a les
línies anteriors al 1967 garantirà la seva pau. La única
explicació lògica d’aquest malentés molt extés té a
veure amb el fet que només va ser després del 1967 que els
israelians es van tornar a trobar cara a cara amb els
palestins que havien estat netejat ètnicament al 1948 (i
que, "a l'improvís", es van retrobar dintre dels
nous territoris ocupats).
|
|
|
Els israelians volen creure que no existeix el que
ells no veuen. Encara avui es neguen a acceptar que la
"causa palestina" es basi sobre la reividincació
legítima de tornar a la seva pròpia terra.
|
|
|
La setmana passada, el ministre de l'Autoritat
Palestina Nabil Shaath va fer la declaració següent sobre
el "dret al retorn":
|
|
|
"El full de ruta patrocinat per EE UU per la
pau a l’Orient Mitjà garanteix als refugiats palestins el
dret de tornar a les seves cases a Israel i a les seves
terres conquistades durant la guerra del 1967" (haaretz.com, 16.8.03).
|
|
|
Repassem alguns comentaris fets pels personatges més
destacats de la política israeliana:
|
|
|
"[Als refugiats] mai no es
permetrà tornar a Israel" (Portaveu del govern israelià,
Avi Pazner, haaretz.com,
17.8.03)
|
|
|
"Qualsevol progrés al
full de ruta haurà de ser supeditat a la renúncia de part dels
palestins de tornar a les seves terres a Israel"
(Ministre de la Sanitat, Dan Naveh, haaretz.com,
17.8.03)
|
|
|
"[els palestins] es
refereixen de nou a un objectiu que no conseguiran mai"
(Shimon Peres, haaretz.com,
17.8.03)
|
|
|
"Tots els partits polítics
israelians estan units contra el dret dels palestins de
tornar a Israel" (parlamentari laborista Matan Vilnai, haaretz.com,
17.8.03)
|
|
|
"Israel i l'Autoritat
Palestina tenen en comú l’interès de trobar solucions al
problema dels refugiats dintre de les fronteres d’un estat
palestí, i no pas dins d’Israel" (parlamentari de
Meretz Ran Cohen, haaretz.com,
17.8.03).
|
|
|
Com ho podem notar, els polítics israelians encara
no entenen de que va la causa palestina. Encara esperen que
els palestins renunciin als seus drets legítims. A la pràctica, esperen que els palestins oblidin que són
palestins. Ja poden anar esperant: els palestins no ho faran mai. No
deixaran mai de resistir contra el colonialisme sionista.
Segurament no pas ara, quan la seva veu comença a fer-se
sentir al món. Cada palestí sap que el sionisme preten
transformar tota Palestina en un estat només per als jueus.
En aquest sentit, Tel Aviv, parcialment situada sobre terra
confiscada als palestins (Yafo, Abu Kebir, Sheikh Munis,
et...) i Elon More, un assentament a Cisjordània, són el
mateix: colònies jueves a terres palestines.
|
|
|
|
|
|
2) Creure que la creació
d’Israel sigui un resultat de l'Holocaust.
|
|
|
Per començar, algunes citacions aclaridores:
|
|
|
"Un jueu crescut entre els
alemanys, podrà assumir-ne els costums, la llengua. Podrà
impregnar-se totalment del fluid alemany, però el nucli de
la seva estructura espiritual romandrà per sempre jueu,
perque el seu cos, la seva sang, el seu tipus físic són
jueus" (Vladimir Jabotinsky, "A
Letter on Autonomy", 1904. Jabotinsky és el mestre
ideològic de la dreta sionista).
|
|
|
"Jo també com Hitler,
crec en el poder de l'idea de la sang" (Chaim
Nachman Bialik, The Present Hour, 1934. Bialik és el
poeta nacional oficial israelià).
|
|
|
"Si hagués estat jueu,
hauria sigut un sionista fanàtic" (Adolf
Eichmann, 1955, publicat al Life Magazine al 1960. Eichmann,
l'oficial de les SS encarregat de la solució del
"problema jueu", va fer aquesta declaració durant
la seva visita a Palestina l’any 1937).
|
|
|
Al cap dels anys, el poble israelià ha adoptat una
visió pintoresca de la narrativa històrica sionista.
D’alguna manera, han decidit que la seva aventura
colonial militant i nacionalista hagi estat, en realitat, un
"moviment pacifista post-Shoah". Al primer període
després de la creació d’Israel, aquesta noció
manipuladora va ser molt eficaç per assegurar-se el
recolzament occidental, probablement a causa del sentiment
de culpa entre els pobles occidentals. Des de la guerra del
Liban del 1982, l'opinió occidental ha canviat. Cada cop hi
ha més gent que enten que les "últimes víctimes de
Hitler" són els palestins. Mentre que el món va
obrint els ulls sobre les incessants crims inhumans comesos
per Israel, els israelians encara creuen en la seva imatge
auto-fabricada.
|
|
|
Els israelians estan convençuts que l’estat jueu
va ser creat després de l'holocaust per assegurar un refugi
segur als jueus en cas d’un nou desastre. Aquesta
misconcepció és la conseqüència directa de la lectura
errònia d’uns fets històrics crucials. Israel és fruit
del sionisme i l'ideologia sionista era ja molt elaborada
abans que nasqués Hitler.
|
|
|
A més, hi ha bones raons per creure que Hitler va
elaborar alguns dels seus arguments anti-semites després
d’haver llegit els primers textos del sionisme. Segons Ber
Borochov, va poder llegir fins a qui punt els jueus eren
socialment anormals ("L’estructura socio-econòmica
del poble jueu difereix radicalment de la d’altres nacions.
La nostra és una estructura anòmala, anormal" (Ber
Borochov, 1897, publicat per Moshe Cohen (ed.), Nationalism
and the Class Struggle: A Marxian Approach to the Jewish
problem, 1937). Segons Jabotinsky va poder aprendre com
la qüestió de la puresa de la sang n’era de crucial. Les
citacions esmentades més amunt suggereixen que el nazisme i
el sionisme són molt similars en el seu esperit: ambdós són
moviments nacionalistes inspirats pel concepte de la puresa
racial. Sigui com sigui, una cosa és segura: el sionisme és
anterior al nazisme.
|
|
|
Per altra banda, si decidim seguir l’auto-engany
israelià que considera Israel com el resultat de l’Holocaust,
ens hem d’interessar pel fet que els sionistes s’han
mostrat sempre més que entusiastes per l'anti-semitisme.
Als ulls dels sionistes, és l'anti-semitisme que empenyerà
els jueus cap a la seva “pàtria”. Així, els sionistes
es van adonar des del bon principi que l’Alemània nazi
oferia una gran oportunitat al sionisme. Mentre que abans de
la guerra, les organitzacions sionistes van col·laborar amb
els nazis transferint riqueses de jueus alemanys a
Palestina, durant la guerra, quan la mida del desastre ja
havia sortit a la llum, els sionistes d’arreu del món no
van fer gairebé res per socórrer els seus germans a
Europa.
|
|
|
Aquí hem d’esmentar un incident en particular.
Cap al final de la Segona Guerra Mundial, Adolf Eichmann (actuant
en nom d’Heinrich Himmler) va oferir a Rezso Kasztner, un
dirigent sionista hongarès, la llibertat per un milló de
jueus a canvi de 10.000 camions. Cosa bastant sorprenent,
les organitzacions sionistes no van fer cas d’aquesta
oferta per que aleshores ja s’havien adonat que l’aniquilació
dels jueus d’Europa ajudaria a conseguir suport entre les
nacions pel futur establiment de l’estat jueu. Segons
sembla, l’oferta nazi es va reduir a un sol tren i uns
quants 600 jueus hongaresos sionistes convençuts. Quedava
clar que als sionistes no els interesaba salvar jueus,
assimilats o ortodoxos.
|
|
|
Es trist d’admetre, però tàcticament com a mínim,
els sionistes van veure just: la liquidació dels jueus
europeus va generar de debò un gran suport per la seva
causa, que acabaria conduint a la creació de l’estat
d'Israel. Ara, si adoptem aquest punt de vista com a vàlid,
hem de considerar els dirigents sionistes com a parcialment
responsable de l’exterminació dels jueus d’Europa.
|
|
|
|
|
|
3) Considerar-se un poble
innocent, víctima del conflicte israelo-palestí.
|
|
|
Costa de creure, però els israelians es consideren
totalment innocents. Fins i tot aquells israelians
responsables de la neteja ètnica del poble palestí i
aquells que el terroritzen des de fa decades (com Peres i
Sharon) tenen la chutzpah de considerar-se víctimes. Fins i
tot el fet indeniable que des de fa més de mig segle el
poble israelià vota elements que neguen qualsevol dret al
poble palestí no ha dut mai els esperits sionistes a una
reflexió més escèptica. Per exemple, no hi ha cap entitat
política jueva al parlament israelià que reconegui el dret
palestí al retorn.
|
|
|
Considerant el fet que el judaisme mondial dirigit
pel govern israelià és molt eficaç a l’hora de formular
reclamacions en torn als interessos jueus anteriors a la
Segona Guerra Mondial (que afecten comptes bancari o
proprietats que pertanyien a jueus a l’Europa oriental),
és ben aviat estrany que els israelians aconsegueixin amb
tant d’èxit a ignorar drets molts similars dels palestins.
Com pot ser que uns jueus tan insistents sobre les injustícies
bancàries de Suïssa siguin completament sords i cecs pel
que fa al seu incessant robatori de la terra, dels bens i de
la dignitat palestins? Tinc dues possibles respostes per
suggerir:
|
|
|
a) els israelians i els sionistes no es preocupen
sincerament per les injustícies que va patir el seu poble
en el passat; els motiven senzillament per la cobdícia,
l’entusiasme polític o les dues coses.
|
|
|
b) els israelians i els sionistes són criatures insòlites,
que no obeeixen a cap model reconegut d’empatia humana.
Llavors no podem esperar que sentin compassió o culpa pels
seus crims contra el poble palestí.
|
|
|
|
|
|
Molts saben que milers de joves israelians van cada
any a Polònia per visitar vàries atraccions turístiques
dedicades a la "Shoah". Aquests viatges són
patrocinats pel govern israelià i per molts altres
organitzacions jueves. Es podria esperar que, un cop entrats
a l'exèrcit israelià, aquells joves apliquin la lliçó
moral i sentin alguna compassió genuina cap als seus veïns
palestins. Malauradament, encara sembli que hagin après una
lliçó, resulta que és una dolenta: un cop als territoris
ocupats, es comporten com la Wehrmacht. No és per estranyar-se
que Israel inverteixi tants diners en aquests "viatges
educatius".
|
|
|
|
|
|
4) Creure que viuen en
democràcia, la qual cosa legitimaria totes les atrocitats.
|
|
|
Malgrat el fet que a més de meitat de la població
que viu dintre de les fronteres israelianes se li negui el
dret a vot, els israelians es consideren un poble democràtic.
A més, pel sol fet de tenir la "llibertat" d’elecció
política, els israelians (igual que molts americans) creuen
que tenen un mandat per decidir el destí d’altres pobles.
Els israelians estan segurs que els seus actes criminals són
plenament legítims només perque són "la única
democràcia de l’Orient Mitjà". Això es pot
explicar referint-se a l'interpretació israeliana del
concepte jueu de "ser elegits". Mentre que el
judaisme ortòdox considera que "esser elegits" és
un càrrec ètic i espiritual, els israelians la consideren
com una mena de dò còsmic: una condició determinada al
naixement i que els fa "super-humans". En molt poc
temps, els israelians han desenvolupat un sistema de "democràcia
per als electes", que els hi permet a ells, el poble
electe, imposar la seva visió del món a aquells que (ara
per ara) són massa febles per reaccionar.
|
|
|
Es important subratllar que no només Israel manté
aquest tipus de "democràcia de poble electe”. La
democràcia americana segueix de molt a prop la mateixa línia
de pensament. Des de la Segona Guerra Mondial, els americans
han decidit per la resta del món com aquest últim hauria
de contribuir al suport de la riquesa americana. No és
doncs gens estrany que aquests dues "democràcies del
poble electe" siguin tan entusiastes l'una de l'altra.
|
|
|
|
|
|
5) Estar convençuts de
viure en una societat oberta, que gaudeix de diversitat política
i ideològica.
|
|
|
"El problema de l’esquerra
[israeliana] és que pensa que estar per la pau consisteixi
a cantar una cançó. Jo dic que si voleu cantar una cançó,
feu-vos cantants". (Shimon Peres, The Independent,
4/8/2003).
|
|
|
Els israelians tendeixen a creure que viuen en una
societat políticament plural, amb un verdader debat dreta/esquerra.
Tradicionalment, l’esquerra s’identifica amb la lluita
per l'igualtat social i legal, mentre que la dreta política
es considera com l’àmbit dels més forts. Encara que
sembli estrany, aquesta distincció a Israel no val. El
sionisme rau en ser jueu i conservador. Els palestins (i els
treballadors estrangers a bon preu) no compten. L’esquerra
israeliana de fet no pensa a la seva igualitat i la dreta ni
tan sols vol sentir parlar d’ells. A la pràctica, tan la
dreta com l’esquerra, han adoptat la filosofia dretana del
"Mur de ferro"
de Jabotinsky, la qual preten construir un poder que
"la població nativa no podrà esberlar mai".
(Vladimir Jabotinsky, "The Iron Wall", 1923).
|
|
|
Crec que la raó per la qual els israelians no
arriben a veure la mancança d’un veritable debat entre
dreta i esquerra a la seva societat és perque no arriben a
fer la diferència entre debat ideològic i polític. Encara
que a la pràctica no hi hagi diferència ideològica entre
el Likud i el Partit Laborista, els israelians consideren la
seva lluita política com un debat ideològic. A canvi, a
Gran Bretanya la major part de la població ara enten que
Tony Blair és un dirigent conservador disfressat de
laborista. Els britànics són molt més avançats que els
israelians a l’hora d’entendre el contexte ideològic
del seu joc polític. A Israel, poquíssima gent enten que
les diferències entre Sharon i Peres són només marginals.
Com si no n’hi hagués prou, fins i tot les organitzacions
lligades a l’esquerra israeliana, com Peace Now, Dones de
Negre i Gush Shalom - que lluiten amb valor pels drets
palestins – donen suport a la solució inviable dels
"dos estats". Examinar de forma categòrica
aquests moviments de l’ "esquerra israeliana"
desvela el fet devastador que la seva agenda política no és
gens allunyada ideològicament de la de Sharon. Es trist
d’admetre, però de fet no existeix una "esquerra
israeliana".
|
|
|
|
|
|
6) Creure que
hagin deixat els ghettos enrera.
|
|
|
Les aspiracions nacionalistes jueves van començar a
aparèixer a finals del segle dinou, després de l’emancipació
dels jueus europeus. Els ideòlegs sionistes van seguir l’ona
creixent de nacionalisme europeu. Els primers sionistes
consideraven la possibilitat de l'assimilació com una greu
amenaça a l'existença jueva. Molts d’aquests pensadors
també pensaven que el poble jueu patia un mal funcionament
social sever, des del moment que les seves ocupacions
tradicionals eren no-productives. L'hipotesi sionista,
aleshores, va ser que aquesta mena de condició social
malsana era el resultat d’haver viscut massa temps en
ghettos a l’estranger. El sionisme va ser considerat un
remei per moltes diverses "malàlties jueves
tradicionals". Pretenia construir un nou jueu: un home
civilitzat, secular i productiu, que visqui i cultiva la
seva terra i comunica en la seva llengua (l'hebreu); és a
dir el contrari del tipus del ghetto de l'Europa oriental.
|
|
|
Aquest experiment ha tingut una vida molt breu. A la
pràctica, aquell "home nou" no s’ha creat mai.
El sionisme no ha sigut mai un moviment secular. Mentre que
els secularisme és una filosofia alternativa a la religió,
quan es tracta de sionisme, podem veure que aquest es limita
a rebutjar alguns rituals jueus només per adoptar-ne de
nous. Des del bon començament, el sionisme va adoptar molts
símbols jueus heroïcs, místics i bíblics, més sovint
suicidaris (la història de Massada - una història de
suicidi en massa - o aquella de Samsó, el primer kamikaze
de la història, són exemples típics).
|
|
|
A més, la decisió de fer ressurgir un estat jueu a
Palestina es refereix directament a la "promesa" bíblica.
Encara que pogués semblar al principi que s’estigués
dunt un verdader esforç d’establir una civilització
hebraïca, qualsevol visitant avui es pot adonar la major
part dels aspectes culturals jueus s’estan esvaint de
cultura israeliana que s’està esfondrant. Fins i tot l’hebreu
perd terreny cada dia.
|
|
|
Va sense dir que, poc després de la seva arribada,
els sionistes van descobrir que més valia fer servir la mà
d’obra palestina que cremar-se als camps oberts del
Mediterrani. En retrospectiva, costa trobar un tret de la
cultura hebraica que hagi renascut mentre que alguns costums
bàrbars s’han desenvolupat inevitablement durant les
llargues dècades d’opressió sàdica. A la vista de l’ampla
i impressionant contribució dels jueus a la cultura mondial,
n’ha sortit ben poc de l’estat jueu. No és gaire
sorprenent. Com se sap, la contribució cultural que va
sortir dels ghettos jueu va ser ben minsa. Quan pensem a
gran pensadors i artistes jueus, ens trobem que tots van ser
jueus emancipats, que han preferit l'assimilació al
sionisme i a l'ortodòxia. El remarcable Mur de Sharon
existeix per explicar per que Israel no ha sigut mai
culturalment productiva. A la pràctica, els sionistes no
han deixat mai el ghetto: senzillament l’han transferit de
l'Europa oriental a Palestina. El concepte de segregació és
probablement inherent al sionisme.
|
|
|
|
|
|
7) Estar convençuts que el
concepte d’ "estat jueu" sigui legítim.
|
|
|
Aquest error és conseqüència d'interpretar
malament el canvi cultural del segle vint. Quan va nèixer
el sionisme, era una filosofia ideològica més que legítima.
Era part del moviment nacionalista europeu del segle dinou i
es va desenvolupar en un període en el qual l'odi cap a
l'Altre era més que comú en el discurs intel·lectual i
polític europeu. Els sionistes revisionistes dirigits per
Jabotinsky elogiaven obertament el feixisme italià i
consideraven Mussolini com a mestre ideològic. A més,
Jabotinsky va adoptar la idea de la puresa racial molt abans
que Hitler l’esmentés. Aleshores, el sionisme no era la
única ideologia que apuntés cap a la creació d’un estat
nacionalista basat sobre la puresa racial. Ara bé, després
de la Segona Guerra Mondial i la caiguda del nazisme, les
coses van canviar. La idea d’un estat basat sobre la
puresa racial ja no era legítima. Fins i tot, la nova forma
americana de feixisme és multiracial. De fet, Israel és
l’un exemple que queda d’estat nacionalista basat sobre
la puresa racial. L’estat jueu ja no és un concepte legítim.
|
|
|
|
|
|
8) Pensar que Israel sigui
un rifugi per a tot el
poble jueu i la miglior resposta a l'anti-semitisme.
|
|
|
Recentement, la ministra per la Immigració Tzipi
Livni ha revelat que la immigració jueva cap a Israel està
totalment aturada. Dit d’una altra manera, ha admés que
Israel no és el lloc per viure més atractiu per als jueus.
No fa gaire, vaig assistir a un acte amb un portaveu palestí
aquí al Regne Unit. Li van preguntar si podia justificar
els atacs suicides contra els civils israelians. Deixant a
banda els aspectes morals ultra-complicats d’aquesta
pregunta molt sovint plantejada, el portaveu es va limitar
als aspectes pragmàtics de les diverses formes de la lluita
palestina. La seva argumentació va ser molt senzilla: "Si
Israel és l’estat del poble jueu, aleshores el terror
palestí hauria de fer-ne un lloc no atractiu per viure-hi".
No hi ha dubte que els atacs suicides estan guanyant la
partida a l'aventura sionista. Però el fracàs del sionisme
és molt més dramàtic. No només Israel no ha posat fí a
l'antisemitisme, però els crims devastadors comesos a
diari per Israel “en nom del poble jueu” fa de l’antisemitisme
una ideologia legítima. No hi ha dubte que el proper
desastre jueu serà una reacció al sionisme. (Un altre cop
és important notar que el sionisme és concientment
entusiaste respecte a l’anti-semitisme. Tenim aquí davant
un cercle viciós que els sionistes han començat. Israel
comet crims inhumans per fomentar actes antisemites que se
suposa que al seu torn empenyarà els jueus a adonar-se que
la causa sionista sigui la sola i única solució al
"problema jueu").
|
|
|
|
|
|
9) Considerar-se humanistes.
|
|
|
No, no és una broma. Malgrat els patiments que
inflingeixen als seus veïns, els israelians es consideren
humanistes. Sembla a més que aquesta imatge sigui molt
important per ells. Trobareu èquips de rescat i personal
sanitari d’emergència israelians a cada lloc del món on
es produeixi una catàstrofe. Per alguna raó, però, no
trobareu mai aquests cavallers humanistes a Gaza o Jenin.
|
|
|
Suposo que aquesta disfressa humanitària té a
veure amb l'herència universal marxista que en part van
adoptar els primers sionistes "d’esquerra". Dit
això, hem de recordar que res a la filosofia sionista s’assembla
a un codi moral universal de comportament.
|
|
|
El sionisme només s’interessa pels jueus. Es va
inventar per uns jueus i només es pot aplicar als jueus. La
crida a l’unió dels proletaris de tot el món que durant
uns anys es va veure a alguns diaris sionistes "d’esquerra"
era només fum amb poca cosa al darrera. A més, els partits
d’esquerra que cridaven al cosmopolitisme internacional
eren de fet molt actius en robar els palestins nadius. La
gran majoria dels kibbutzim israelians es troben a
terres confiscades als palestins. El robatori de terres palestines rau al centre mateix de les
doctrines sionistes.
|
|
|
Jo crec que la denegació dels drets humans més bàsics
per part dels israelians es pot explicar per la percepció
que són una raça electa que s’han creat ells mateixos.
|
|
|
Perquè Palestina hauria de pertànyer als jueus que
se’n van allunyar fa dos mil·lennis i no pas als
palestins que hi viuen des de l'inici dels temps? Com es pot
ser humanistes i "elegits" al mateix temps? Potser
perquè en el món dominat pels americano-sionistes, ets
pots considerar com a tal si tens a la teva disposició prou
caps nuclears per a mantenir la teva imatge?
|
|
|
|
|
|
10) Estar segurs que Israel
sigui immortal.
|
|
|
De fet Israel ja és una entitat política quasi
morta. Està passant per un procés ràpid de desintegració
entre diversos sectors aillats, els quals no comparteixen un
objectiu comú. Tard o d’hora, els sectors actualment
marginats entendran que tenen més en comú amb el poble
palestí que no pas amb els zelots sionistes. Els sionistes
suposadament d’"esquerra" s’adonaran que tenen
més en comú amb en Nabil Sha'ath i Saib Erekat que amb cap
membre del Likud. Els jueus ortodoxos s’adonaran que
tenen molt més en comú amb el fonamentalisme musulmà que
amb l’anomenat "front liberal secular" israelià.
Els nous immigrats russos ni han intentat integrar-se a la
societat jueva que veuen amb menyspreu. Els jueus etiòps, a
qui ni se’ls deixa donar sang i l'abundant mà d’obra
barata oprimida s’adonaran aviat que la supremàcia
sionista és el seu pitjor enèmic. El sionisme té els dies
comptats. No farà falta cap guerra. Es dissoldrà "en
pau". Dintre dels murs dels nous ghettos que s’han
imposat a ells mateixos, no tenen cap altra opció.
|
|
|
Quina conclusió?
|
|
|
Sembla que qualsevol forma de comunicació amb els
israelians sigui ben bé impossible si no es decideix
comulgar amb el seu auto-engany. Adés que és ben obvi que
els israelians saben molt d’auto-destrucció, només ens
fa falta ajudar-los actuant com a catalitzador. Una dinàmica
progressiva d’exclusions i de boycotts farien la feina.
Hem de començar amb boycotts culturals i de mercats. Hem
d’assegurar que els criminals de guerra sionistes i
israelians siguin arrestats tan bon punt trepitjin el món
lliure (suposant, és clar, que això existeixi). Si no
ofereixen productes, hem d’avançar i prohibir als
israelians viatjar a Europa si no declaren el seu rebuig
total del sionisme. Aquells nombrosos estats ben inspirats
que tenen prou valor per prohibir l’anti-semitisme, la
propaganda neo-nazi i qualsevol altra forma d’activitat
racista haurien de considerar immediatament afegir les
activitats sionistes a la seva llista d’activitats
prohibides.
|
|
|
No trigarà gaire. Posats davant del moment de la
veritat, molts israelians s’estimaran més deixar el
sionisme enrera i reunificar-se a la família humana.
|
|
|
* * *
|
|
|
Gilad
Atzmon va nèixer com a jueu a Israel, va crèixer a
Jerusalem i ara viu a Londres. Durant el seu servei militar
a l’exèrcit israelià, va ser testimoni directe del
patiment dels palestins i aleshores es va convertir en un
anti-sionista compromés. És un músic de jazz reconegut (saxòfon
i clarinet) i compositor. També ha escrit un llibre,
A
Guide to the Perplexed.
http://www.gilad.co.uk/.
|
|
|
* * *
|
|
|
COMENTARIS DE
PALESTINA RESISTEIX
|
|
|
Recordem que els
articles que apareixen en aquesta secció només comprometen
els seus autors. Ara bé, el Col·lectiu Palestina Resisteix
es reserva el dret d'afegir els seus comentaris quan ho
considera necessari. Es dóna el cas aquí a través de dues
observacions:
|
|
|
 |
"No només Israel no
ha posat fí a l'anti-semitisme, sinó que els crims
devastadors comesos a diari per Israel “en nom del
poble jueu” fa de l’antisemitisme una ideologia
legítima". La primera reflexió que s'imposa és
que res no pot donar cap legitimitat ni a
l'antisemitisme ni a cap altra ideologia racista de la
mateixa manera que els excessos de la resistència
palestina no treu legitimitat a la causa que defensem.
No
ens hauria semblat correcte censurar aquesta frase que
xoca frontalment contra valors bàsics de la verdadera
causa palestina. |
|
|
|
 |
"Els jueus etiòps, a
qui ni se’ls deixa donar sang". El fet que no
s'hagi donat curs a donacions de sang dels falaxim (ètiopis
"transferits" a l'Estat d'Israel) s'ha
retingut com a acusació de racisme. Les autoritats
israelianes mantenen que es tractava d'una misura de seguretat
davant del risc que aquesta sang sigui infectada pel
virus de la SIDA. A manca d'informació concluent,
considerarem aquest tema amb cautela recordant que no
tots els arguments i acusacions contra Israel o el
sionisme són legítims, rel·levants o de base
sòlida. |
|
|
| |
|
|