|
DEFINICIONS:
Davant de qualsevol situació complicada, és
imprescindible una utilització correcta i precisa del vocabulari.
Heu aquí algunes definicions: |
|
|
Antisemitisme
- Antisionisme - Àrab - Jueu -
Nakba –
Palestí - Palestina -
Sionisme
|
|
|
Antisemitisme: semànticament voldria dir aversió als pobles semítics (i així incloure els àrabs, amazighs, etc...) de totes confessions (musulmans,
jueus àrabs o sefardim, cristians) i excloure els jueus askhenazim (d'origen europeu). |
|
|
Ara bé, aquesta paraula es va crear expressament i s'ha fet servir tradicionalment per a designar qualsevol mena d'aversió, rebuig, agressió o discriminació cap a practicants de la religió jueva, els seus descendents o considerats com a tal. Són actituds que de forma puntual o continuada, conscient o inconscient, poden provenir de qualsevol categoria ètnica (àrab,
europea, asiàtica, etc...) o confessional (cristiana, jueva o musulmana). El neologisme “judeofobia”- més recent i menys extés -
és més satisfactori per descriure aquest fenomen.
|
|
|
El sionisme – enlloc de combatre l'antisemitisme – n'és històricament un aliat objectiu. Comparteix amb l'antisemitisme la visió que els jueus no es poden integrar a les societats de majoria no jueva
i que han d'instal·lar-se a Israel. Aquesta convergència ideològica explica la col·lusió entre sionistes i antisemites de la Rússia tsarista i de l'Alemanya nazi. Paradoxalment l'amalgama entre antisemitisme i antisionisme és permanent dintre de la propaganda sionista.
|
|
|
|
|
|
Antisionisme: ideologia antagònica al sionisme que defensa el dret a la sobirania del poble palestí sobre la seva
terra. Existeix també un antisionisme jueu religiós,
un antisionisme jueu secular i la dissortada tendència entre grups o individus antisemites de presentar-se com a “antisionistes” per tal de disfressar les seves intencions
veritables. Llegir més "No,
antisionisme no és antisemitisme".
|
|
|
|
|
|
Àrab: poble semític originalment vivint a Arabia i que es va expandir a l'Orient Mitjà, Nord d'Africa i península ibèrica durant els segles VII i VIII, propagant així la religió islàmica,
de la qual la llengua àrab és llengua sagrada. La confusió entre àrabs i musulmans és molt freqüent
mentre que: |
|
|
 |
no tots els àrabs són musulmans (cristians o jueus sefardim ho són també); |
|
|
|
|
no tots els musulmans són àrabs. La religió islàmica es va expandir molt més enllà de l'expansió ètnica àrab: molt endins de l'Africa negra, de l'Orient Mitjà (Turquia, Iran, Kurdistan, Pakistan) o d'Àsia (Filipines, Indonèsia etc...); |
|
|
|
|
el termini àrab aplicat a l'Africa del Nord és discutible per que tendeix a negar l'existència de cultures amazighs anteriors a l'expansió de l'arabitat. |
|
|
|
Aquestes reservacions no s'apliquen als palestins que es reconeixen naturalment com a poble àrab. |
|
|
|
|
|
Jueu: practicant de la religió judaica, continuadora de la fe del poble
hebreu. Ara bé, els jueus han desenvolupat
un esperit de comunitat que va molt més enllà del fet religiós. El sionisme rebutja la integració dels jueus als països d'on són naturals, en benefici de la teoria d'una “nació jueva” disseminada arreu del món i filiada de l'àntic poble hebreu
amb drets històrics exclusius sobre Palestina.
|
|
|
|
|
|
Nakba: literalment en àrab “catàstrofe”. Expulsió forçosa de 800,000
palestins dels seus pobles i ciutats arran de la creació
d'Israel al 1948. La resolució d'aquesta operació de neteja ètnica és al cor del conflicte i la ONU reconeix el dret al retorn dels refugiats. El sionisme minimitza o nega la “Nakba” i preten presentar-la com un moviment espontani de transfer de població que rebutjava la perspectiva de viure en un estat jueu o fugien de la guerra a instància dels líders àrabs.
|
|
|
|
|
|
Palestí: originari de Palestina, actualment utilitzat en oposició a les poblacions jueves immigrades al país en compliment del projecte sionista. Es tracta d'un poble àrab, de majoria musulmana i minories cristiana i jueva. El sionisme nega l'existència històrica del poble palestí a través de dos plantejaments: |
|
|
|
El mite d'una “terra sense poble per un poble sense terra” o sigui que Palestina hagués estat
deshabitada o només visitada per poblacions nòmades abans de la colonització sionista. Aquesta propaganda no té cap fonament científic: són abundants les proves de l'existència d'una economia agrícola i llavors d'una població sedentària establerta a Palestina. És bó recordar que l'ideologia nacional-cristiana de l'apartheid també negava l'existència de poblacions africanes abans de la colonització blanca, mite igualment desmentit per la ciència; |
|
|
|
|
Negar una especificitat “palestina” a les poblacions autòctons amb el pretext que no varen tenir estat propi, ni trets culturals que els diferenciin de les poblacions àrabs veïnes.
Curiosament, aquesta teoria serveix per alimentar la pretensió de “recrear” un estat desaparegut més de
2000 anys enrera, destinat a poblacions de cultures molt diferents. La finalitat és classificar la població autòctona sota el termini genèric “àrab” per negar els seus drets sobre el seu territori històric i minimalitzar l'impacte de la seva expulsió i
demanar la seva posterior dissolució en altres països àrabs. |
|
|
|
El poble palestí es composa:
|
|
|
|
Dels 1.100.000 oficialment anomenats “àrabs israelians” és a dir aquells que no van haver de fugir de la neteja ètnica del 48 i que componen un
19% creixent de la població de l'estat d'Israel del qual són ciutadans de tercera
categoria; |
|
|
|
|
De 4.082.300 refugiats escampats
a la franja de Gaza, de Cisjordània, Lebanon, Síria i Jordània
; |
|
|
|
|
Dels
600.000 autòctons dels anomenats “territoris ocupats”
(Gaza, Cisjordània);
|
|
|
|
|
Dels
palestins de la diaspora, fora de l'Orient Mitjà. |
|
|
|
|
|
|
Palestina: és a la vegada la terra ancestral de poblacions àrabs autòctones i el territori que el sionisme reivindica com a “llar nacional” per al “poble jueu”.
|
|
|
Recentment – des del reconeixement de l'Estat d'Israel per part de la OAP al 1993 – existeix la tendència a restringir l'ús de la paraula “Palestina” als anomenats “territoris ocupats”
(Cisjordània i Franja de Gaza) en el qual es preveu establir un estat palestí, que coexistiria
al costat de l'Estat d'Israel. Mentrestant altres corrents no renuncien a un estat sobre tota la “Palestina històrica”. |
|
|
|
|
|
Sionisme: moviment polític originat al segle XIX dedicat a l'establiment i suport d'una “llar nacional” per al “poble jueu” a Palestina. |
|
|
Són sionistes individus o entitats que – independentment de criteris confessionals - donen suport a aquesta ideologia que otorga un dret superior als jueus sobre Palestina en detriment del poble palestí autòcton. |
|
|
El sionisme és: |
|
|
|
un èxit, concretitzat en el present estat d'Israel i l'anomenada “llei del retorn” segons la qual qualsevol "jueu" pot obtenir la ciutadania israeliana i ajuts econòmics a la seva integració. La perspectiva d'un “estat jueu” fa cent anys es considerava com a una utopia;
|
|
|
|
|
un fracàs si es considera que aquest estat havia de ser sobirà: l'estat d'Israel és totalment dependent dels
EE UU en matèria econòmica, militar i diplomàtica. La perspectiva d'un estat d'Israel que s'aguanti per ell sol sembla avui força remota;
|
|
|
|
|
un fracàs si es considera que aquest estat havia de ser un refuig segur per als jueus que
fugessin de persecucions de tot el món : Israel és avui el lloc més perillós del món
per als jueus des de 1945.
|
|
|
|
|
|
