|
|
|
|
Des del principi, uns determinats sectors control·len
la immigració i la societat jueva des de Palestina. Aquesta
base social és la que anomenem sionisme d’esquerra i està
conformada per diverses organitzacions que col·laboren
entre sí. Es tracta d’una aristocràcia que es manté al
poder fins avui dia. |
|
|
Una vegada que aquesta èlit social que prové del
centre i de l’est d’Europa es trasllada a Palestina
s’afronta amb: |
|
|
 |
Les comunitats religioses jueves anteriors al sionisme;
|
|
Els sectors del capital. |
|
|
|
Aquests nouvinguts no són portadors de capital: el
seu objectiu no és generar beneficis sinó crear un estat.
Els seus interessos poden coincidir o competir. Ara bé,
mitjançant el seu control de la immigració, aquests
sectors acaben guanyant poder. |
|
|
A través d’organitzacions (tal com el sindicat
Histadrut) i institucions que procuren serveis (sanitat,
educació, etc..). També neixen partits polítics que
aniran formant el laborisme. El control de la immigració
consisteix en primer lloc en un casting dels possibles
immigrants; en segon lloc, es porta a terme un adoctrinament
per part d’organitzacions afins. D’altres institucions
que control·len la terra l’atribueixen a qui els hi està
més a prop. Els sectors del capital han de negociar amb els
sectors laboristes que control·len la mà d’obra. |
|
|
Al 1948, quan es produeix la Nakba, es veu
la necessitat de protegir i ocupar el territori que els
800.000 palestins expulsats han deixat vacant: es força
aleshores la immigració jueva des dels països musulmans. Això
es produeix:
|
|
|
|
Per la negociació en el cas de Marroc;
|
|
Per la deportació en el cas de Ièmen;
|
|
Pel terrorisme a Iraq i Egipte. |
|
|
|
Els jueus orientals – o sefardim – tenen
una funció utilitària: van a un estat d’Israel que ja
existeix i no poden competir amb les èlites askhenazim.
Es podien passar temps en camps abans de ser integrat a la
societat. Així però, obtenen sanitat, feina, educació.
|
|
|
Amb mecanismes tal com electoralisme i clientelisme,
els laboristes accedeixen a llocs d’influència i control·len
parcel·les de poder.
|
|
|
L’any 1948 havia estat dintre d’un període de
moviments brutals de població. Ara bé quan al 1967, Israel té
la força militar necessària per conquerir nous territoris,
el món havia canviat força: boom de les esquerres i de l’anticolonialisme,
composició molt diferent de l’Assamblea General de Nacions
Unides. La neteja ètnica no es podia repetir i aleshores ens
trobem davant d’un problema demogràfic.
|
|
|
S’arriba a pactar la resolució 242 del Consell de
Seguretat de Nacions Unides que recull el principi de
“bescanviar terra per pau”. La política de portes obertes
implantada per Moshe Dayan fa que la mà d’obra barata pugui
accedir al mercat laboral israelià.
|
|
|
Es produeix aleshores un auge de la dreta Likud que
competeix amb èxit amb el laborisme per a captar el vot
sefardí. Alguns sefardim pensaven que Begin era marroquí. Al
1976 guanya la dreta i l’esquerra vol construir mecanismes
per assegurar el control de l’estat.
|
|
|
Existeixen dos tipus de relació de poder:
|
|
|
|
Circular que estableixen les èlites entre sí. L’objectiu prioritari
de les èlites és acumular poder;
|
|
Línial: que corresponen a la búsqueda d’objectius comuns. |
|
|
|
No es pot entendre el procés de pau sense aquesta
dimensió:
|
|
|
|
L’assassinat del Xeic Ahmed Yassin es va produir
per una necessitat d’acumular poder dins de l’escenari
polític israelià;
|
|
A través de la retirada Sharon cumplia la capacitat
d’asimilar poder amb un esforç de recentració;
|
|
La funció econòmica dels assentaments és nul·la
per que la terra ja no produeix valor afegit. No tenen
sentit a nivell de ciutadania israeliana. Corresponen a
una voluntat de control·lar el territori;
|
|
Així també canviar terra per pau correspon a la necessitat d'acabar el
conflicte per continuar acumulant poder. |
|
|
|
S’ha de tenir poder per poder negociar. Els
palestins no tenen poder, és una negociació interisraliana.
|
|
|
Els palestins han aconseguit que ningú hagi
aconseguit poder a canvi de negociar amb l’ocupant a través
de l’OAP. La pressió de la societat palestina ha fet que la
relació de poder línial estigui per sobre de la relació de
poder circular.
|
|
|
Dos fenomens, la globalització i la fi de la guerra
freda, repercuteixen sobre la societat israeliana. No només
la necessitat d’atraure capital estranger entra en
contradicció amb l’estat de conflicte, un estat en guerra
extrau recursos.
|
|
|
La negociació es fa amb els sectors que sí tenen
interès en la continuitat del conflicte. No és que un dia
pensen una cosa i un dia l’altra: depen de la pressió que
exerceixen els diferents lobbies. El capital israelià no es
podrà implantar a l’Orient Mitjà mentre hi hagi conflicte.
Les perspectives de reducció del conflicte depenen de la
quantitat de poder que poden acumular els sectors favorables a
la globalització, pels seus interessos propis i no pas per
retre justícia als palestins.
|
|
|
|
|
|
-
tornar a index Campus Mediterrània -
|
|
| |
|
|
