CONFLICTE

En aquesta regió entre el riu Jordan i el Mediterrani es van succeïr moltes civilitzacions al llarg de la història. És terra sagrada per a les tres religions monoteistes (per ordre històric: judaisme, cristianisme, islam). D'entrada, aquesta successió de civilitzacions i cultures treu credidibilitat al sionisme que preten – en nom dels jueus – que Palestina ha de ser seva exclusivament i així nega tot dret històric a les poblacions no jueves que hi van viure des de la diaspora del poble israelita.

Després de la dispersió dels hebreus i de l'expansió de l'islam, aquesta terra va passar a ser majoritàriament de cultura àrab i de confessió musulmana sunnita, encara que hi subsisteixin minories cristianes o jueves.

És al segle XIX que va nèixer a Europa el moviment sionista que preten donar un estat per als jueus de tot el món. A la caiguda de l'imperi otomà que va ocupar el país des del 1516 fins al 1917, Palestina va passar sota mandat dels britànics i aquests últims varen començar per encoratjar la immigració sionista a Palestina. Aquesta va anar crèixent fins amenaçar l'equilibri de la regió i aleshores el Regne Unit va intentar limitar-la per mantenir el seu control de la situació.

Al 1937 es va proposar per primera vegada un pla de partició de Palestina... que el Congrés Sionista Internacional va rebutjar.

Va intervenir aleshores la Segona Guerra Mundial amb el sinistre holocaust nazi que el sionisme no deixarà mai d'utilitzar a favor seu. Durant el conflicte:

L'any 1947, un cop la guerra acabada, Gran Bretanya va anunciar que es retiraria de Palestina. Llavors, els sionistes van intensificar la seva activitat militar.

Aleshores, l'Assamblea de la ONU - pressionada pels Estats Units – decideix una altra partició de Palestina en un futur estat jueu i un futur estat àrab afavorint de manera descarada el projecte sionista. Aquesta partició va ser aquest cop acceptada pels sionistes per guanyar un reconeixement internacional i una base per la seva futura expansió.

Aleshores la situació ja tensa, es va desencadenar en un conflicte: la creació de l'Estat d'Israel i la guerra del 1948, on l'exèrcit israelià va vèncer exèrcits mal equipats, mal dirigits de cinc països àrabs que no van poder impedir la conquesta israeliana de nous territoris, enllà dels límits del plà de partició del 1947 i la “Nakba” expulsió de 800.000 palestins. Ara, Israel va passar a ocupar el 77% del territori i als palestins ja només els quedava el 22% de la seva terra: Gaza (1, 5%) i Cisjordània (20,5%) sota administració egípcia i jordana respectivament, i el problema afegit dels refugiats.

El 5 de juny de 1967, Israel va atacar Síria, Jordània i Egipte en una guerra llàmpec coneguda com la Guerra dels Sis Dies. El potent exèrcit israelià va envaïr parts d'aquests tres països en sis dies, per després retirar-se'n. Mentrestant, però, va acabar d'ocupar els Alts del Golan pertanyent a Síria  i la totalitat de Palestina, és a dir, Gaza i Cisjordània, que des de llavors es coneixen com els “Territoris Ocupats”. 400.000 palestins més van ser expulsats de les seves terres.

L'any 1982, Israel va atacar el Liban – en plena guerra cívil - i conquerir-ne la seva capital, Beirut. Llavors va firmar un acord amb els prop de 30.000 guerrillers palestins (entre ells Yassir Arafat) que consistia en què els guerrillers havien d'abandonar el país a canvi de no tocar els camps de refugiats. Però d'això se'n van encarregar les milícies falangistes libaneses, sota la mirada i el suport logístic de l'exèrcit israelià, que van dur a terme les matances als camps de refugiats de Sabra i Xatila (més de 3.000 assassinats ). L'escàndol que va seguir a nivell internacional va provocar que el llavors Ministre de Defensa d'Israel, Ariel Sharon, hagués de dimitir. L'any 2000, la pressió militar local va obligar Israel a deixar el Liban, deixant 20.000 civilians morts lebanesos i palestins.

Des d'aleshores, el conflicte es centra més als anomenats “territoris ocupats” (des de 1967) on la implantació de nous assentaments jueus, la presència de l'exèrcit israelià i la destrucció o ofegament de la vida socio-econòmica del palestins ha desencadenat la 1ª i 2ª Intifadah i una espiral interminable de violència que tenim present cada dia als mitjans de comunicació.