Palestina Resisteix no vol que de la visita oficial del govern català a l’Estat d’Israel es retengui només la polèmica pel rebuig d’en Josep-Lluís Carod-Rovira de participar a una cerimònia per que hi mancava la senyera el 19/05/05.

Aquesta cerimònia no era un acte qualsevol ni és Israel un país com un altre.

Es tractava de deixar flors a l’ex-Primer Ministre israelià Yitzhak Rabin, sense parar descrit com un pacifista al mateix títol que Gandhi, Desmond Tutu o Martin Luther King.

En tant que Primer Ministre, Rabin va iniciar el “Procés de Pau” al 1993 amb els Acords d'Oslo que li van valer el Premi Nobel de la Pau 1994. El fet que al 1995, va ser assassinat mentre tornava d’una “Concentració per la Pau” per un radical jueu complementa la visió segons la qual la violència actual és culpa de l’extremisme del dos bàndols.

És només una part de la realitat.

Yitzhak Rabin va dedicar la seva vida al sionisme, és a dir la creació i l’expansió d’un estat jueu supremacista a costa del poble àrab palestí. Es va enllistar al 1941 a la Palmach – unitat de commando de la Haganah, base del futur exèrcit israelià. Al 1948 dirigia el commando Harel que va dur a terme la neteja étnica d’Al Ramle i Lydda d’on 50,000 civils van fugir a camps de refugiats.

El Cap d’Estat Major Rabin va dimitir de l’exèrcit al 1968 i dedicar-se a la política pel partit laborista. Mentre formava part del govern, Israel va començar la construcció il·legal d’assentaments jueus a Cisjordània, expropriant la terra i els recursos palestins. Se’l recorda com el Ministre de Defensa que va ordenar la repressió salvatge de la Intifadah de 1987.

Aleshores la seva acció no va diferent de la de Begin, Shamir, Eitan o actualment Sharon per què està en plena lógica amb el programa sionista.

Bona part de la classe política, empresarial i mediàtica occidental ha idealitzat el gir de Rabin cap a consideracions més moderades i l’intent d’establir un estat titella sobre petites parcel·les de Palestina. Encara estan enlluernats per un “procés de pau” condemnat al fracàs per que no s’atacava a les raons del conflicte: no obligava Israel a obeir a la legalitat internacional i no garantia als palestins l’exercici del dret a l’autodeterminació i el retorn dels refugiats.

És la pressió internacional i no pas la col·laboració que ha de permetre ajudar a la resolució del conflicte.

Palestina Resisteix protesta contra la reunió de Maragall amb Shimon Peres, on s’ha acordat fomentar la cooperació tecnològica entre Catalunya i Israel a través de la Fundació Catalana per a la Recerca i demana a la societat civil i les institucions catalanes que prenguin posició sense ambigüitats per a la causa del poble palestí i per exigir l’aillament internacional de l’estat d’Israel.

Palestina Resisteix també protesta contra la instrumentalització de l’Holocaust practicada per l’estat d’Israel i retreu als dirigents catalans la seva participació el 20/05/05 a un acte d’aquestes característiques.

Palestina Resisteix invita la gent del Garraf a informar-se sobre la realitat palestina a la nostra web www.palestinaresisteix.org