1/. En cap moment condemneu l’antisemitisme. Per què aquesta ambigüitat?

No hi ha ambigüitat. L'antisemitisme o judeofòbia és una forma de racisme específicament dirigida cap a practicants de la religió jueva, els seus descendents o considerats com a tal. Quan diem que el nostre col·lectiu "és obert a tothom que segons els principis democràtics universals (antiimperialisme, anti-racisme i anti-sectarisme) vulgui contribuir a la resolució del conflicte mitjançant el suport al dret d'autodeterminació del poble palestí", queda molt clar que no és possible ser membre o col·laborar amb Palestina Resisteix des de qualsevol mena de plantejament racista.

2/. Les campanyes pel boycott a Israel són del mateix caire que el boycott dels negocis jueus que va practicar el nazisme.

De cap manera. Un boycott es pot dur a terme per fomentar una opressió (com els nazis contra els jueus) o per lluitar contra una opressió. En aquesta darrera categoria entren:

A més, quan el boycott va dirigit contra empreses que tracten amb Israel, la pertinença política, religiosa o ètnica dels seus propietaris és irrellevant o fins i tot opaca en el cas de l'accionariat.

Campanyes de boycott van donar bons resultats a la història recent (Àfrica del Sud, Iugoslàvia) i fan falta mesures similars per aïllar el règim sionista en el camp dels intercanvis econòmics, institucionals, esportius, etc...

3/. Tampoc condemneu els atemptats terroristes palestins. Si aquells deixessin la violència, les negociacions de pau tornarien a començar, aconseguirien un estat i s’arribaria a una pau definitiva.

Els palestins tenen el dret de defensar-se, en la mateixa mesura que la comunitat internacional no imposa a Israel el respecte de la llei internacional. Per exemple, el Protocol Addicional I de la Convenció de Ginebra del 1949, adoptat l'any 1977, declara que es pot fer servir la lluita armada, com a últim recurs, com a mitjà per exercir el dret a l'autodeterminació. Només aquells que reconeixen aquest dret i rebutgen l'amalgama entre resistència i terrorisme tenen autoritat per criticar les accions dels palestins situant-les en el seu context.

Dit això, és prou evident que la lluita armada no ha de ser la única forma de resistència i que la forma en la qual es practica no sempre és correcta.

Hi ha hagut fases a la història recent quan la resistència i la violència exercida pels palestins era poc activa. Mentrestant, l'expansió i l'expoliació israeliana a Cisjordània i Franja de Gaza no es va aturar. No hi ha doncs gaires raons de creure que la renúncia a la lluita armada o la liquidació de la resistència garanteixi les condicions d'una pau justa.

4/. Els dos bàndols tenen una part igual de culpa i de raó. Cadascú té els seus moderats i els seus extremistes. No té sentit prendre partit per un bàndol determinat com ho feu vosaltres. No seria més útil ajudar a la reconciliació?

La neutralitat i l'equidistància no és una prova d'objectivitat sinó d'una mala comprensió del conflicte. En els seus arrels i la seva actualitat, el conflicte posa en escena un agressor, la potència sionista, que usurpa, explota, discrimina una víctima, el poble palestí. Mentre duri aquesta situació, el tema de la reconciliació no és d'actualitat. Ningú aconsellava als negres sud-africans reconciliar-se amb el règim de l'apartheid.

5/. Sou afiliats a alguna organització política?

6/. Esteu lligats a un corrent polític palestí determinat?

Tampoc. El deure d'un col·lectiu com el nostre és fer créixer el suport al poble palestí en el seu conjunt i seria un error immiscir-se en els seus debats interns.